Bloc de la Rosa

L'esperit de superació

2012-01-05T00:02:00.006+01:00

El Soufian és un exemple de superació personal. Encomana les ganes de viure a tots els que l'envolten.
És tot un plaer escoltar els comentaris de la mare. Mostra una maduresa i una serenitat absoluta davant la lluita del seu fill.
Enllaço aquest video perquè crec que és una eina validíssima per treballar la integració a l'aula.
Crec que si no hagués sortit el crac del Barça al reportatge, no hagués tingut tanta audiència. Messi va fer de ganxo i els comentaris que es llegeixen per la xarxa, ni en parlen de l'argentí. Té tanta forçá el protagonista que passa per damunt de tot.

Espero que us agradi.

Bon any nou!!!

Malgrat les retallades...

2011-12-23T01:41:00.002+01:00

...necessitem el bon humor per tirar endavant i per això us proposo aquest vídeo que m'ha arribat.
Aprofito per desitjar unes Bones Festes i qui em visiti.

Salut

Fusió

2011-09-22T01:10:00.004+02:00

Em sembla que he trobat una bona manera de reemprendre el moviment d'aquest bloc. Potser hi aniré enganxant curiositats que trobi o que em facin arribar.

Amb aquest video que m'ha enviat el Francesc Rius es pot veure com Bach és i serà un músic etern.

Espero que us agradi.

Això és un cop d'estat

2010-12-27T21:22:00.005+01:00

La Guida Sellarès m'ha fet arribar un correu amb aquest article de Vicent Partal annexat.

Des del dia 22, que el TC va donar la categoria de llengua vehicular a Catalunya al castellà (com si no ho fos prou) que va córrer pels murs del Facebook de moltes persones una frase mítica d'Ovidi Montllor:

"Hi ha molta gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense".
Ovidi Montllor

Comparteixo plenament aquesta frase així com l'article de Vicent Partal que us poso a continuació.

23.12.2010

Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa ja són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple.

La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl·lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament.

Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat.

Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat.

Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats.

I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit.

El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

Vicent Partal

El cassó del Gerard

2010-11-13T21:49:00.006+01:00

Un llibre ple de tendresa i realitat. Una meravella per treballar les diferències entre iguals.
Només mirar la portada ja pots imaginar com tracta el tema de la discapacitat intel·lectual.
Està escrit per Isabelle Carrier i publicat per Joventut.

Moltes gràcies, Clara, per presentar-me aquesta joieta.

Anirà directe a la biblioteca.

Tot segueix igual, o pitjor!

2010-11-06T21:41:00.011+01:00

Imatge: Convenció sobre els drets de l'infant

Fa gairebé un any que no tocava el bloc i la veritat és que estic cansada d'obrir-lo i veure la cara d'aquest senyor que ha fet de la meva professió. un malestar. Posem-hi una nena que em dóna més esperança.

Tinc moltes ganes que d'aquí tres setmanes ja no sigui el conseller que mana al meu Departament. No em cau bé.
Hi ha qui diu que els mestres tenim uns privilegis que ja és hora que els anem eliminant, que hem de ser únicament professionals i que no tenim ni vot ni veu, que som l'administració i per tant, a treballar i prou.

A mi tot això em fa por. Estic visquent uns canvis brutals dins dels meus propis companys de feina. Ha quedat molt enrera allò que a mi em va fer ser mestra. Es veu que ha passat a la història que fer de mestra és una vocació. Només és una professió però jo no ho puc creure, de cap manera.

No puc considerar que el que faig cada dia sigui una professió com una altra. No pot ser el mateix tractar un cotxe espatllat, o una mercaderia per vendre que un nen o una nena que ve cada dia a l'escola a aprendre a ser persona. És una responsabilitat molt gran que tenim entre mans i un mal tracte o millor dit, un tracte inoportú, pot ocasionar una problemàtica de per vida a un xiquet o xiqueta.

Cada dia més, l'escola s'omple de casos de nens i nenes amb moltes mancances d'allò que és essencial: estimació, rspecte, amabilitat, conversa,..

Què hi podem fer nosaltres per intentar mitigar tot això? Molt i molt, però també val a dir que ens manquen molts recursos. L'escola no és llapis i paper com creuen molts, l'escola, davant de tot, som persones.

Ens omplim la boca de paraules que sonen molt boniques: convivència, competències, valors, èxit, ... cal que fem molt més del que fem perquè deixin de ser paraules i siguin fets.

I això, només amb professionalitat no es pot aconseguir.

Indignació

2009-11-25T22:01:00.005+01:00

El pitjor Conseller d'Educació del país, amb diferència.

Indignació per com actua el Conseller Maragall. Aquesta és la paraula més adequada per definir l'estat d'ànim que em domina.

Fer tancar un curs el 30 de juny.

Normalment s'allarga la feina fins a mig juliol. Cal completar actes, promocionar alumnes, recollir memòries i radactar-les, endreçar, desar, valorar,...

Ajustar les plantilles de manera absolutament injusta.

Obligar als centres a compactar tres reduccions de jornada per maternitat en una sola persona que cobreix els tres terços. Si les titulars treballen els matins, que és el més normal, com pot una sola persona cobrir-les les tres alhora.
Tampoc permet fer els desdoblaments i els grups flexibles que es necessiten.

Deixar les escoles sense substitucions dies i dies.

Amb els nomenaments telemàtics dimecres i divendres no es poden cobrir les baixes que es generen els dilluns fins el dijous, i si la baixa es produeix dimecres, no es cobreix fins el dilluns següent.
La feina d'una cap d'estudis és passar d'una a dues hores diàries gestionant substitucions de mestres que, inevitablement van caient malalts.

Imposar una setmana d'aturada a l'hivern i jornada partida al juny.

L'aturada del febrer repercutirà molt negativament en el ritme de treball i provocarà que la canalla rondi pel carrer. Pas enrera per la tan preuada conciliació familiar.
La jornada partida del juny és per als països freds. Nosaltres haurem de treballar a 35º i no podrem fer educació física al pati perquè hi pot haver perill d'insolacions i de deshidratació.

Retallar la possibilitat de formació permanent a l'estiu.

A aquestes altures de curs ja hi ha reserves fetes per a albergs i altres institucions per a organitzar Escoles d'Estiu; així com formadors compromesos per a realitzar els cursos.

SINDICATS, si us plau, reaccioneu!!!
Aquest Conseller no pot seguir exercint el càrrec que ocupa.

Ideeu mobilitzacions, no cal vagues, però sí alguna actuació que sigui contundent i efectiva sense perjudicar els alumnes més del que ja ho estan en no poder ser atesos com haurien.

X Festival internacional de música de Prades

2009-08-03T17:06:00.007+02:00

Sembla mentida però ja fa deu anys que pugen. Per tots els racons de Prades sents clarinets que estudien.
És com una setmana màgica que, cada dia, acaba amb un concert.
Aquí teniu els d'aquesta setmana:

Concerts a l'església - 22h

Diumenge, 2 - Concert inaugural
Quartet Fidelio - Francesc Navarro
FJ Haydn - Quartet op. 76 núm. 5
WA Mozart - Quintet KV 581

Dilluns, 3 - Trio violí, trompa i piano
Raul García - Rafa Salinas - David Bonet
J Brahms - Trio op. 40
R Strauss - Nocturn
A Dvorak - Sonatina

Dimarts, 4 - Recital clarinet i piano
Ricard Ríos i Lluïsa Vinyes

Verdi/Lovegio - Fantasia
R Schumann - Phantasiestücke
A Massager - Solo de concurs
F Poulenc - Sonata
B Martinu - Sonatina

Dimecres, 5 - Concert de cambra
Quartet "La Fauna"

Rydin - Bucolique
B Crusell - Quartet
Harvey - Quartet
Mozart - Aries
Piazzolla - Bordel 1900

Dijous, 6 - Youkalis
Música tradicional

Si voleu pujar només cal que m'envieu un mail i prepararem alguna coseta per sopar abans.

Aquí us enllaço una crònica del Diari de Tarragona que parla del Festival.

Els esprais a Cavall Fort

2009-03-22T18:59:00.005+01:00

Us recomano que llegiu l'article de divulgació que surt a la revista Cavall Fort, número 1120.

Manel Muriach parla dels esprais i del perill que suposen per al nostre planeta i la imatge feta per Ricard Aranda em serveix d'enllaç per adreçar-vos a l'esmentat article i alhora, perquè pugueu navegar per la revista.

M'agradaria aprofitar aquesta plataforma per divulgar Cavall Fort. Des de primers d'any ha canviat lleugerament el format i des de sempre incorpora interessants articles com el que va aparèixer al número 1110, d'octubre 2008, sobre Assetjament a l'escola. Tema que ja sabeu que m'interessa especialment.

Des de sempre ha utilitzat un llenguatge molt assequible per tal que sigui entès per tots els lectors, per joves que siguin.

..

El cavall de fusta

2009-01-13T00:15:00.004+01:00

Després de dos mesos de parada forçosa per problemes amb la veu, ja estic altra vegada en solfa i al 100%.
He començat el segon trimestre amb empenta i descansada i, el que és més important, amb tota la meva veu.

Aquest curs, amb els cantaires de la coral de l'escola interpretarem la cantata El Cavall de Fusta d'Eric Withams.

M'agradaria que m'enviéssiu imatges del famosíssim cavall per tal de treure idees per dissenyar-ne un i per decorar-nos les samarretes del concert.

Una abraçada,
Rosa
.
.

L'home dels nassos i la seva família

2008-12-30T20:55:00.003+01:00

De fet avui és l'home de les orelles. Demà, misteriosament esdevindrà l'HOME DELS NASSOS.

Des d'aquesta plataforma que, últimament, està més que parada us desitjo un molt, però...

MOLT BON ANY 2009

Una abraçada,
Rosa
.
.

Hi esteu d'acord?

2008-11-20T00:40:00.004+01:00

Qui els ha vist i qui els veu...
Aquí eren de P3 a l'Escola de l'Era, de la Vilella Alta.

Els nostres fills han fet 18 anys i em sembla que encaixen perfectament dins els cànons establerts de l'adolescència més rabiosa.

Us passo aquest enllaç perquè, els que tingueu l'experiència més propera, em digueu si esteu d'acord amb el que s'hi diu, o no.

L'ADOLESCÈNCIA. Dels 12 als 18 anys

Una abraçada,
Mama
Rosa
.
.

L'aneguet lleig us necessita!!

2008-10-28T20:06:00.009+01:00

He de muntar un treball per als alumnes de 4t fins a 6è de l'escola i necessito la vostra ajuda.

Diuen que aquest conte és autobiogràfic de l'autor, Hans Christian Andersen.

Que n'opineu vosaltres? Per què la humanitat es creu amb el dret de rebutjar algú perquè és lleig? Qui fa la lletjor? Qui té la potestad de valorar-la?

S'han escrit moltíssimes versions d'aquest conte i us proposo que em digueu quines emocions, quines sensacions us desperta aquest conte.

També us enllaço un trailer d'una pel·lícula d'aquest any que es titula El Patito Feo y yo. Miraré de buscar-la perquè sembla que la crítica és positiva.

Una abraçada,
Rosa
.
.

M'agraden els colors!!!!

2008-10-12T22:58:00.005+02:00

Pel que són,
pel que representen,
pel que ens permeten fer,
pel que ens permeten veure,
per com il·luminen el món,...

La barreja de colors és la tolerància.

La tolerància és una paraula molt fàcil de dir i molt mal apresa per a molts.

Tolerància:
Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc, ni que siguin molt diverses de les personals, i no n'impedeix l'exercici.

Això és la tolerància segons http://www.enciclopedia.cat/

Jo hi afegeixo una altra matèria que, una vegada més passa desapercebuda... l'orientació sexual!!!!

Que sigueu feliços!!
Rosa
.
.

Un spot genial!!!!

2008-10-11T10:27:00.003+02:00

A veure què me'n dieu d'aquestes iaies portugueses.
No necessiten pas la subtitulació.

Em dedico poc a postejar. Ho reconec. Però no tinc més temps.

Una abraçada,
Rosa

Cobardes

2008-09-16T22:58:00.004+02:00

José Corbacho i Juan Cruz ens mostren la seva cara seriosa amb aquesta pel·lícula que recomano per a tots aquells i aquelles que tinguin al seu càrrec l'educació d'adolescents.

La pel·lícula es diu ‘Cobardes’, i es va estrenar el passat 25 d'abril.

‘Cobardes’ està protagonitzada per Lluís Homar, Elvira Mínguez, Paz Padilla, Antonio de la Torre, Javier Bódalo, Eduardo Espinilla, Eduardo Garé i Ariadna Gaya.

A continuació podeu veure el tràiler.

Desitjo que sigui del vostre interès.
Demà us citaré un llibre per a riure de valent.
(Una de freda i una de calenta)
XD
.
.

Moltes gràcies a tothom!!

2008-09-04T16:59:00.005+02:00

He rebut nou aportacions per a completar la toponímia animal de Catalunya i el mapa resultant de les vostres investigacions és el que podeu veure clicant l'enllaç de la imatge superior.

Ei, però, Roses és un vegetal i Escornalbou ja hi era.
Si rebo més noms de pobles els afegiré.

Una abraçada,
Rosa
.
.

Fauna a la toponímia

2008-08-29T19:23:00.007+02:00

Us proposo un joc que fa molts anys va proposar una marca comercial de no recordo què.
Demanaven que fins a una data concreta es recollissin cognoms catalans que duguessin el nom d'algun animal.
Jo proposo un canvi. Per què no fem un recull de noms de pobles, llocs, viles i ciutats que duguin algun animal dins el seu nom?

A veure si fem una llista ben llarga...

Començo amb:

VILADECANS (Baix Llobregat)
GRATALLOPS (Priorat)
VILANOVA D'ESCORNALBOU (Baix Camp)

Va, una proposta perquè la tornada a la feina sigui més lleugera.
.
.

Reconeixement a una feina que es va fent...

2008-08-08T16:07:00.007+02:00

He estat fora una setmana i per això no he actualitzat ni comentat res.

Avui us comunico que m'han fet arribar un meme de la felicitat.

Confesso que no sabia de què es tractava i vaig anar directa a veure quin era el significat de la paraula meme.

Tot m'indicava que havia de ser un honor i una cosa bona. Si més no per la persona que me l'enviava: La Ruth de Jaraíz de la Vera (Càceres), una noia implicada en l'ajut al pròxim com n'hi ha poques.

La justificació de la Ruth per atorgar-me el meme ha estat la següent:

“La sexta galardonada es la profe Rosa, por sus ganas de ayudar a los alumnos que tiene a su cargo y a toda la juventud, siendo ejemplo con su involucración y participación, intentando aportar un cambio en la conducta y en la educación de nuestros docentes.”

Jo no sóc gens amant de les cadenes virtuals, però quan es tracta d'un reconeixement a una tasca que pretens que sigui compartida, la cosa crec que és diferent. I, com que és una motiu de satisfacció que algú reconegui aquesta tasca he decidit acceptar aquest repte i per tant accepto les normes següents:

1- Escriure sis coses sense importància que ens facin feliços.
2- Enllaçar amb la persona que ens ha triat.
3- Escriure les cinc normes aquestes al bloc.
4- Elegir sis persones que es creguin mereixedores de seguir amb el repte i exposar quins són els motius que l'han dut a guanyar-lo.
5- Avisar a aquestes persones i deixar-los un comentari al seu bloc.

Un cop avisats de les normes escric les sis coses insignificants que em fan o millor, que em farien feliç si poguessin ser realitat:

Viure en harmonia amb la família i els amics.
Sentir una coral infantil com canta.
Que les paraules homòfobes i xenòfobes s'han eradicat del pati de l'escola.
Que la professionalitat i la vocació dels i les mestres va en augment.
Escoltar una emissora de ràdio d'abast estatal i sentir-hi una cançó en català de la mateixa manera que se sent en anglès, així com poder gaudir de les emissions que fan les diferents cadenes autonòmiques de l'estat.
Veure que la gent prenem consciència que el món està amenaçat, que el maltractem.

Ara passo a relacionar les sis persones del meu entorn que crec que mereixen aquesta distinció:

En primer i segon lloc al Cristian i al Daniel perquè fa més d'un any els vaig conèixer dins d'aquests mons siderals i la nostra amistat es va anar consolidant fins a formar part de diferents projectes.

En tercer i quart lloc el concedeixo a dues mestres, companyes meves, la Marta i la Jordina, que amb la seva complicitat han fet que el cicle inicial de l'escola esdevingui un lloc potent de treball en els valors humans.

Al Mikel, per la seva tasca dins el col·lectiu Lambda de València, que lluita per la igualtat i la tolerància entre les persones, li envio el cinquè.

El sisè el regalo a la Neus Gallart, la companya de l'escola preocupada per millorar l'Educació Ambiental a tots els mitjans.

Aquestes persones escollides són una mostra de les meves amistats. Tinc molts altres amics i amigues que igualment es mereixerien aquesta distinció però que encara no han entrat a descobrir els interessants avantatges comunicatius dels blocs. Aquestes persones són l'Aida, la Josepa, la Tuni, la Clara, el Marc,...

A tots ells i elles els desitjo el millor i que segueixin desenvolupant la tasca que ha de millorar aquest món on vivim.

Sigueu feliços,
Rosa
.
.

La cinta de Möebius

2008-07-31T12:36:00.007+02:00

La sexualitat és un aspecte fonamental en el desenvolupament de la vida de les persones i és vital que estigui present tant en l'educació formal com en la no formal dels nostres alumnes, de manera transversal. Això és que ha de ser present a l'escola i a fora d'ella.
No podem basar la informació sexual en els aspectes biològics, només. No podem separar-ne o tractar a banda els components afectius i sexuals de les relacions humanes.

Elizabeth Grosz (1994) ens planteja el simbolisme de la Cinta de Möebius tot proposant que el cos (cervell, musculatura, òrgans sexuals, hormones,...) es representen a la cara interna banda, mentre que la cultura i l'experiència se situen a la cara externa.
La continuïtat de la cinta representa la continuïtat entre el cos i els factors socioculturals i que ambdues bandes no es poden deslligar.

Aquesta visió contínua estimula el trencament del concepte d'heterosexualitat com a norma social exclusiva i de les homosexualitats com a desviacions.
Fins i tot introdueix la possibilitat de que una persona es pugui situar en punts diferents dins d'aquest continu en diferents moment de la seva vida.

Hem de tenir en compte que la nostra sexualitat està condicionada per la cultura molt més que per la biologia. A partir del moment que els nostres cossos són classificats com a femenins o masculins, la societat s'encarrega de determinar quins comportaments són acceptables o no, i som les persones qui acceptem o rebutgem aquestes normes.

Platero Méndez, Raquel i Gómez Ceto, Emilio. Herramientas para combatir el bullying homofóbico. Talasa Ediciones . Madrid - 2007. ISBN 978-84-96266-15-5

Després d'aquesta reflexió feta pels autors citats us proposo que vegeu la pel·lícula Ma vie en rose d'Alain Berliner.

Sigueu feliços,
Rosa
.
.

Violeta Parra (1917-1967)

2008-07-30T00:39:00.005+02:00

Es diu d'ella que va ser la impulsora del folcklore xilè. Les seves lletres són poesia, enginy i compromeses amb la gent del poble.

Aquí podeu veure uns apunts de la seva vida:

Escolteu el seu cant a la vida:

Val la pena escoltar-la i pensar en les paraules que hi sonen. És tota una reflexió en defensa de l'amor i la vida.

Sigueu feliços!!

Avui fa un any!!

2008-07-19T10:57:00.006+02:00

Que vaig pujar amb els amics de Lilla i Tarragona al Tossal de la Baltasana.
Fa un any que en vaig fer 45 i, per tant, si els números no fallen, avui en faig 46.

Avui comença la Setmana Cantant de Tarragona i comencem amb el concert inaugural al Palau de Congressos de Tarragona a les 22h. Cantem "El Mirador" de Pep Vila i els Bastoners d'Altafulla faran una mostra d'aquest fet cultural tan arrelat a les nostres comarques.

Amb aquest concert volem donar a conèixer a tots i totes els i les cantaires que vénen d'Espanya, Europa i Amèrica una petita mostra de la cultura catalana. Superem els 340 inscrits!!!

L'obra "El Mirador" és un recull de cançó tradicional catalana organitzat amb genial mestria i orquestrat amb molt de gust i encert per Pep Vila.
Dijous va ser amb nosaltres a l'assaig general, però avui no ens pot dirigir perquè ha de ser fora per feina.
.
.

Sopar d'amigues

2008-07-17T08:58:00.005+02:00

La Josepa i l'Aïda ja es coneixien de més jovenetes, la Tuni i jo ens vam incorporar al grup a rel de les colònies que vam fer el 1984, a la Torre.

Ens aveníem i teníem inquietuds similars. Muntanya, sortides, professió, dansa, natura, coral... Passaven els anys i vèiem que les trobades s'anaven fent més esporàdiques: Carnaval, Sant Pere, Castanyada i Nadal com a molt i vam valorar que això no podia ser, que ho havíem de conrear perquè sinó perillava la relació.

I va ser així que vam decidir que ens havíem de trobar de manera sistemàtica un cop al mes, i d'això ja deu fer més de cinc anys, que poques cites hem fallat. Les nostres trobades ja tenen nom propi:

SOPAR D'AMIGUES

Som quatre amigues que ens trobem a les nou al Mercadal d'un divendres al mes.
Fins ara ens esperàvem a cal Navàs, sota els porxos, però diràs que en divendres, que treballem molt perquè les quatre som pencaires de mena o que ja hem travessat la mítica franja dels 45, que ja fa dues vegades que ens trobem repenjant el cul a la finestra aparador de Ca les Escombretes.

Un cop hem arribat totes, escoltem la Tuni, que és la que normalment porta les novetats gastronòmiques de la zona centre. Sinó, qualsevol de les altres llança la seva proposta. Entre les quatre decidim i ens dirigim a sopar, generalment a peu.

Normalment demanem quatre plats i ens els repartim. (Hem arribat a fer quatre parts d'un espàrrec tallat al llarg).

Els hem tastat tots, fins i tot hem anat a la Feria de Abril de Bonavista i al Sopar Solidari al Barri Fortuny. Hem anat de delicatessen i de més cutrillo.

Després de sopar ve la tertúlia i sempre surten temes de feina. Ahir vam parlar d'assessoraments de plàstica, d'homofòbia, de cursets a l'estranger i, evidentment, de LOE.
Al sopar el mes de maig sempre els explico de què anirà el festival de final de curs de la nostra escola i més d'una vegada surto del sopar amb noves idees de millora per al muntatge.

Quan decidim plegar, sempre moderadament aviat, ens dirigim cap a diferents punts cardinals, avui l'Aïda al sud-oest, la Tuni i jo al nord i la Josepa al nord-est.
.

Migració completada!

2008-07-08T11:21:00.004+02:00

Els moixons deixen els països freds per passar els dies agradables en territoris més càlids. Per què, si la feina ens ho permet, com és el cas, no ho podem fer nosaltres i deixar els ambients tòrrids per anar cap als més frescals?

Aquesta és la imatge que més enyoro de Prades, el fred del solstici d'hivern. El que passa és que ara som a l'altra banda del sol i la inclinació ens cau de ple i no ens permet gaudir d'aquesta meravella de fred.

Com que no puc anar a la Patagònia, ni a Austràlia, ara per ara, em conformo en rebaixar entre 7 i 10 graus la temperatura i dormir tapadeta aquí dalt, a Prades.

Us hi espero.

Un petó,
Rosa

Homenatge al Sr. Joan de la Mulassa

2008-06-26T23:51:00.005+02:00

Vagi des d'aquí el meu més sincer homenatge al Sr. Joan de la Mulassa. Mai no serà el mateix veure-la sense ell.
Des de molt petita tinc associada la imatge de la mansa Mulassa agafada per la ferma mà del Sr. Joan.

Vostè que ja és amb sant Pere, vetlli per tots els reusencs i reusenques.

La nit de Sant Joan

2008-06-23T18:42:00.004+02:00

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!

Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

(Del musical La nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom i Jaume Cisa)

La Tronada de Sant Pere

2008-06-19T21:59:00.003+02:00

Aquesta foto aviat farà un any. La vaig fer amb el mòbil i des del moment que vaig poder comprovar que l'havia agafat mil·lèsimes de segon abans del gran tro final em vaig emocionar.

Punyetera casualitat. Això és com agafar uns mosca al vol.

És que la Tronada em fa emocionar. Què voleu que us hi faci.

28 de juny del 2007

29 de juny del 2007 - Sant Pere
La mateixa Tronada de la foto.

Aviat les del 2008

L’educació per a la ciutadania - Francesc Mentor

2008-06-16T17:42:00.003+02:00

No cal explicar, el debat intens que ha provocat la proposta de la nova assignatura d’educació per a la ciutadania, tant a primària com a secundària.
Els mitjans de comunicació han anat curulls d’opinions diverses sobre el tema i, sobretot, hi hem trobat l’oposició d’una part important de la jerarquia eclesiàstica i del partit de la dreta espanyola i catalana (que ha dit que l’aboliria si arribava al poder), amb una radicalització ortodoxa en contra de l’assignatura.

Per a moltes persones, ha estat un debat incomprensible, per utilitzar algun adjectiu suau (en podríem dir patètic o pervers, però no volem arribar tan lluny), ja que s’ha centrat, principalment, en si els seus continguts controlaven les ments juvenils o no i en si l’Estat ho podia fer o si això és responsabilitat de la família.

La lectura i l’anàlisi del contingut de l’assignatura ens mostra tot el que avui dia és important desenvolupar a les escoles i als instituts per evitar el que fa tant de temps que demanen tots els educadors i les educadores: educar per a la democràcia, per a la solidaritat, per a la paritat, per al medi ambient, etc., no caure en un postmodernisme docent on tot es vàlid i relatiu.

Tornant al contingut de l’assignatura, hi trobem aspectes tan importants per treballar amb els infants i els adolescents com són el reconeixement a la dignitat de totes les persones; el respecte pels altres; el diàleg; la tolerància; la solidaritat; la cultura de la pau; la diversitat; el rebuig al racisme, a la xenofòbia; el laïcisme (d’acord amb la Constitució, per descomptat)..., i molts aspectes més que pretenen educar per aconseguir un món millor basat en la democràcia entre les persones i per a les persones.
És cert que parla dels homosexuals no com a «desviació», sinó com una normalitat social, i un es pregunta: «Per què hi ha gent que s’hi oposa? És potser per això darrer?».

Fa pocs anys, hi havia una assignatura que es deia Formación del Espíritu Nacional que era, en molts casos, «ensenyada» per adeptes al règim franquista, si no declaradament falangistes o feixistes. I aquesta assignatura sí que tenia la clara intenció de controlar les ments juvenils i dirigir-les cap a una manera no democràtica de veure el món. Si repassem les hemeroteques, ens adonem que ningú no hi deia res, a l’inrevés, les persones que avui es queixen perquè consideren que la nova assignatura és un gran dimoni, hi donaven suport, almenys mitjançant el silenci o la complicitat.

L’assignatura és implantada, com a mínim, en quinze països europeus. I no es tracta únicament d’una formació necessària, sinó també d’una manera d’adaptar-se als nous temps i a la necessitat de tractar temes que sí que es tocaven a les escoles i als instituts, però l’ensenyament dels quals ara serà més explícit. De fet, seguint el criteri d’eliminar assignatures que poden influir en la vida del jovent, podríem excloure, dels centres docents, la filosofia, la història i moltes més, la qual cosa porta el tema a l’absurd.

Benvinguda sigui l’educació per a la ciutadania. La mateixa assignatura ha d’ensenyar a estar en contra dels enemics de la llibertat, dels que miren únicament pels seus beneficis. Ara toca als professors i a les professores posar-la en el seu lloc en el currículum i aconseguir que no esdevingui una «Maria», sinó una font democràtica d’educació per al futur, que serveixi per ensenyar a construir un món més humà i millor.

Francesc Mentor

en castellano:
Espai per l'Opinió número 10, setembre 2007
Grao.com

Aquesta opinió la comparteixo plenament i em quedo especialment amb l'últim paràgraf. És l'hora. Unifiquem criteris i posem-nos a treballar per la causa.

Festa Major de Sant Pere - Reus

2008-06-14T08:45:00.006+02:00

Aviat començaran els actes de la FESTA MAJOR DE REUS, la meva ciutat.

Tindrem dies de tot: Barraques, masclet, CONCERTS, sopars, ballarugues, trobades, processons i lo més esperat, la TRONADA.

Aquest any l'Ajuntament, no té calers per adecentar el Roquís per a les Barraques, però sí que en té per llogar al senyor Custo perquè li dissenyi el cartell.

Quins trons,
i no masclets de tronada, eh!!

SORT QUE HI SURT LA VÍBRIA!!!!

Amb ella hi toca el timbal el meu fill (és el més alt i més guapo XD).

A mi em podreu veure i sentir (faig un petitet solo) a la prioral de sant Pere el diumenge 22, a les 20.

Tenim el concert del Cor Mestral.

M'agrada participar a la festa Major.
Us hi esperem!

Un llibre per a mestres i professors

2008-06-12T21:29:00.005+02:00

Una de les coses que fa que un mestre progressi en la seva manera de dur la tasca educativa és, sens dubte, la formació permanent.

Formació permanent, vol dir, implicació en el que fem, millorar en recursos, progressar com a persones. MAI vol dir, només, aconseguir un certificat.
Quants mestres ho creuen i no passen d'aquí!!!

Quina llàstima!!!!
Vinga a llegir sobre el tema en qüestió de fa dies.

Segunda edición del libro “Herramientas para combatir el bullying homofóbico”

Este junio aparece en las librerías la segunda edición del libro ‘Herramientas para combatir el Bullying Homofóbico’ de Raquel Platero Méndez y Emilio Gómez Ceto. Es un texto pensado para docentes, educadores/as, madres, padres preocupados por la incidencia del acoso escolar homofóbico en la escuela y en la educación no formal. Nuestro objetivo es mejorar la competencia de quienes educamos, no sólo contribuyendo a solventar la falta de información sino también impulsando los cambios necesarios para vencer las actitudes de rechazo y resistencia frente las minorías sexuales.

Queremos facilitar la tarea de empoderamiento de toda la comunidad educativa, mejorando la calidad de vida de los chicos y chicas que manifiestan la experiencia de un rechazo específico a todas aquellas personas que rompen con las normas tradicionales que dictan lo que debe ser un hombre o una mujer. En definitiva, mostramos que la homofobia afecta no sólo a lesbianas, homosexuales, bisexuales y transexuales sino también a quienes se asocian con ellos o simplemente no encajan en los roles tradicionales de género.

Noticia extraída de Dos Manzanas

Avui a cinquè i sisè!

2008-06-05T17:37:00.006+02:00

He proposat un conte i, en un principi, m'ha semblat que es pensaven que els tractava de “catetos”. Quan han vist la portada plena de colors i d'il·lustracions infantils, m'ha donat aquesta sensació, més a sisè que a cinquè, és clar.

He començat pel títol i per les autores i, altre cop...

Hi havia una vegada...

Anava avançant l'explicació i mostrant les imatges i aquí ja es podia anar més enllà, ja hi ha persones que permeten i entren en la ironia. Se'ls veia que xalaven, però també els feia una certa vergonya haver-ho d'admetre. XD

Quan he arribat a la pàgina clau, l'he mostrada amb molta solemnitat. He remarcat amb entusiasme la frase que diu: AMOR A PRIMERA VISTA.

Hi ha hagut cares de tota mena: sorpresa, dubte, incredulitat, pòquer, somriures per sota el nas...de tot.

Hem acabat el conte amb el tradicional I VAN SER FELIÇOS I VAN MENJAR ANISSOS!!

Llavors els he preguntat si aquest conte anava per on ells s'esperaven i han dit que no, és clar; cosa que m'ha generat la següent pregunta: i què esperàveu, doncs? La resposta d'ells ha estat la tòpica.

Jo he anat més enllà: creieu que aquests nois van en contra de la llei? Molts han dubtat, alguns han dit que no i molts han dit que sí, que actuaven contra la llei.

Llavors he preguntat si ho trobaven ben fet o mal fet i la majoria no ha respost. S'han quedat sense saber què dir.

La reflexió que hem fet aquí és la de fer adonar que, tot i que una cosa és acceptada per la llei pot ser que no estigui ben vista per la gent i una mostra la tenen amb les respostes que han donat en fred, davant la pregunta de si ho trobaven ben fet o no. Hem comentat que aquí no posaran mai a la presó una persona per ser com aquests nois; els qui posen a la presó són els que van contra la llei com els lladres els assassins, els estafadors,...

He reconduït el tema demanant-los paraules que definissin aquests dos nois del conte i n'han sortit un bé de déu: la primera, maricons, després ja han vingut altres paraules com gai, gay, homosexual, mig home, invertit, tort, desviat, marieta, mariques,... Llavors he demanat les corresponents paraules en femení i han dit: lesbis, lesbianes, tortilleres, bolleres, marimachos,...

Aquestes paraules les he escrit a la pissarra amb blau i els he demanat que n'afegissin més que parlessin del tema i han afegit: bisexual, transsexual, transvestit i, amb ajuda,heterosexual. També les he escrites amb color blau.

A partir d'aquí hem reflexionat col·lectivament sobre les paraules que ens sonen com a insults i les hem encerclat amb negre i els he demanat que em diguessin més insults, però que no fessin referència a res de caràcter sexual i han dit idiota, imbècil, tonto, capullo, gilipolles, i tota una lletania que ha omplert la pissarra. Les he escrit amb negre.

He preguntat:

Per a què serveixen els insults? Per dir-los quan algú t'ofèn, et fa mal o et molesta.

Els insults escrits amb negre, a qui ataquen? A les persones a qui volem tornar l'ofensa, a qui ens molesta, a qui ens fa mal.

Els insults escrits amb blau, però encerclats de negre, a qui ofenen? De moment han contestat el mateix que a la pregunta anterior, però algú més reflexiu ha dit que no ofenen a qui li diem sinó als qui són homosexuals i que no tenen cap culpa que nosaltres estiguem enfadats.

He demanat si sabien alguna altra paraula que es fes servir d'insult, que pogués ofendre a tot un col·lectiu i han dit moro i gitano.

Finalment els he demanat què volien que en fes de les paraules que tenien alguna cosa de negre i m'han dit que les esborrés. Així, ens han quedat les paraules blaves que ens sonaven correctes gai, gay, homosexual, lesbis, lesbianes, bisexual, transsexual, transvestits i heterosexual, que per acabar la sessió, hem definit.

Classe correcta, seriosa i ben aprofitada.

Que bonic és ser i fer de tutor o tutora!!

Us presento l'experiència de la meva companya al Cicle Inicial

DESCÁRGATE EL PDF EN CASTELLANO

He explicat el conte...

2008-06-03T17:12:00.010+02:00

Quan han entrat els alumnes de 4t els he demanat que s'asseguessin a terra per escoltar un conte i han acceptat amb alegria. He començat pel títol, les autores i no he fet cap comentari.

Hi havia una vegada... i totes les orelles i ulls estaven amb mi. Quina complicitat! Per dins em preguntava, què passarà al final?

Anava avançant la història i tots els estereotips previstos s'anaven complint. El príncep s'ha de casar, les princeses anaven passant pel palau,... ningú sospitava res.

Anava aturant l'explicació per fer una mica de lectura de la imatge que val molt la pena amb aquest conte.

Donava alguna explicació extra com per exemple:

està passant als nostres dies, com ho sabem? Hi ha cotxes, avions, telèfon,...
us agraden aquestes princeses? Jo vull ser aquesta (nena), oh que guapa (nen),...

Finalment arriba el moment clau del conte: el príncep s'enamora desesperadament i a primera vista del germà de la pretendenta i és correspost.

Aquí, en el moment que he mostrat la imatge hi ha hagut comentaris molt diversos:

Són gais!
Són homosexuals!
Encara es casaran els dos nois...
Uff, que asco!
Que s'enamora del noi!!!!!!
Uala, com pot ser això!!!!
Passa com a Ventdelplà, que l'Esteve i el Xavi es van casar!
i, que no es fan un petó? (els he ensenyat la imatge adjunta que està a l'última pàgina del conte i, HAN APLAUDIT!!!!)

N'hi havia, certament per enregistrar les seves reaccions.

El desenllaç del conte és el típic, però no gens tòpic. Una boda de somni i la canalla amb uns ulls com unes taronges.

En acabar el conte s'ha establert un debat molt interessant en el què han sortit tot de dubtes. Fins i tot hem classificat les paraules en insults i en paraules bones. Els he preguntat si mai han sentit algú que insulta amb aquestes paraules? I han respost que sí. Els grans, a casa, al carrer,...

Algú ha començat a donar testimoni que coneixien o que tenen parents homosexuals.

Podríem dir que, n'hi ha hagut que s'han tapat la boca com estupefactes i d'altres que han dit de seguida que això és normal. Molts han intervingut en el debat, però també val a dir que n'hi ha hagut un bon nombre que no han obert boca. No sé el per què.

Jo els he fet unes preguntes:

Que porta un cartell la Laura per dir que és esquerrana? No, se li veu quan escriu.
Hi ha alguna diferència entre ella i un dretà/ana? Si, a futbol els esquerrans es posen a l'altra banda i els contraris no ho saben. A la classe no hi ha cap diferència.
Sabeu què els feien als esquerrans, abans? Els lligaven la mà esquerra al darrera per acostumar la dreta a treballar, ho sabíeu? Si, m'ho va explicar l'àvia. -Hala, no ho sabia.
Trobeu bé que es fes això a un esquerrà? No, no.
Heu insultat mai la Laura perquè és esquerrana? No, mai.
Que porta un cartell l'Àlex on diu que és ros? No, els cabells es veuen.
Has tingut algun problema per ser ros, Àlex? No, mai
Us sembla que ha de portar un cartell un gai o una lesbiana? No, no,...és clar que no
Ens cal saber si una persona ho és? No, perquè pot fer el que vulgui.
Creieu que els gais i lesbianes se'ls ha d'insultar amb les paraulotes que hem dit abans? No
Com se sent una persona que se la insulta? Trist, sol, apartat, que no juga amb els amics,...

Els he demanat que, cada vegada que sentin que algú insulta algú altre, sigui pel que sigui, que pensin en el conte que els he explicat avui.

Jo diria, per la reacció dels xiquets i xiquetes davant d'aquesta temàtica, tenen molts menys prejudicis que els grans. Ja us explicaré què passa a sisè quan l'expliqui. No cal dir que la resposta de molts era l'esperada, no sé que ho fa.

Han marxat amb un somriure d'orella a orella. Ha sigut una sessió, jo diria que genial!

DESCÁRGATE EL PDF EN CASTELLANO

3 de juny de 2008

Dues troballes...

2008-06-02T08:10:00.007+02:00

...per a l'aula de parvulari i cicle inicial.

ISBN: 978-84-261-3448-6

http://www.editorialjuventud.es/3448-6.html

La primera troballa és un conte preciós. Il·lustrat de manera molt original. Molt bo per a les aules de parvulari. Només veure la portada ja es veu de què anirà. És clar, d'exclusió o inclusió de minories.

Tot depèn de com els fem veure el tema als xiquets, inclouran o exclouran en un futur.

* * * * *

La segona troballa jo diria que és per a més grandets. Per a aquells que ja poden llegir solets.

Tinc unes ganes d'explicar-lo als meus nens del cole per veure quina cara fan!!!

ISBN9788484881483

RBA LA MAGRANA INFANTIL

Cal dir que les il·lustracions d'aquest llibre són excepcionals. Textures, matisos, color, ironia, ...
Ja el tinc i demà el porto a l'escola.

La primera troballa la tinc encarregada a la Galatea. Quan arribi em faran un SMS.

Fa uns dies, concretament per sant Jordi , recomanava un llibre per a l'ESO: Carta a un adolescent gai de Lluís Maria Todó i m'agrada comentar-vos que un xiquet d'ESO m'ha donat les gràcies per la recomanació, que l'ha fet servir a ciutadania.

Ara, des d'aquesta inestimable plataforma demano la vostra col·laboració per trobar algun llibre per als cicles mitjà i superior de primària. Edat clau per entrar a matar amb el tema; crec jo.

Una abraçada,
Rosa

Què és l'educació en comunicació?

2008-05-25T21:46:00.004+02:00

Segueixo la col·lecció de vídeos que promouen des de laxarxa.

Es tracta d'evitar l'analfabetisme mediàtic. Ho intentarem, d'acord??

Nen analfabet
Uploaded by laxarxa

Enquesta
Uploaded by laxarxa

Bonus: la solució
Uploaded by laxarxa

Podríem iniciar un fòrum que defineixi educació en comunicació. Què us sembla? Qui comença?

Endavant!!!

Una mica bèstia però...

2008-05-25T21:38:00.003+02:00

... jo diria que massa habitual.

Heu pensat en la canalla que ens vénen a l'escola al servei d'acollida del matí, que es queden al menjador i que a la tarda els ve a buscar la cangur?

A mi em trenca el cor. No sé a vosaltres.

Nena abandonada
Uploaded by laxarxa

El perro en la luna

2008-05-22T18:47:00.006+02:00

El perro en la luna - de Juan Carlos Rheineck, de Perú

Un bloc que hauria de ser de referència per a qualsevol biblioteca infantil. Com la de la nostra escola.
Passaré la informació a la bibliotecària.
Crec que val la pena difondre aquest tipus d'informacions.

Gracias Juan Carlos por dejarme compartir tu blog.
Un abrazo,
Rosa

Educación en valores - Mi escuela y el mundo

2008-05-21T20:38:00.007+02:00

Aquesta tarda he tingut una bona estona per passejar per la xarxa i he trobat una bona eina que engloba moltes més eines per a la nostra tasca docent.

Educación en valores . Mi escuela y el mundo

Em sembla que valdria la pena donar-hi un bon cop d'ull per agafar idees, bibliografia, ...

Ja em direu què n'opineu.

MAK & SAK feat. XANA - Em poses a 100

2008-05-15T20:46:00.004+02:00

Una música obstinada, rítmica, d'ara. Heus ací una cançó d'amor!

Resulta que és en català i entenem del tot el que diu.
Vet aquí que habitualment quan sentim aquestes músiques ens les canten en llengües estrangeres i ens perdem de la missa la meitat.

Serveixi aquest vídeo per reivindicar el fet que més val fer l'amor que no la guerra.

Jo el maig del 68 tenia 5 anyets, només, i no vaig viure la moguda d'aleshores però m'agradaria que l'eslògan seguís viu.

Una abraçada,
Rosa

El meu llibre de Sant Jordi

2008-04-27T22:32:00.004+02:00

CARTA A UN ADOLESCENT GAI

Todó, Lluís Maria

Columna Edicions, S.A.
Col·lecció Carta a ... núm. 7
ISBN 978-84-664-0273-6
Preu: 10 €

No puc situar amb exactitud el moment en què alguna part del meu enteniment va començar a sospitar que jo era diferent» és la manera com Lluís Maria Todó arrenca aquesta carta dirigida a un hipotètic interlocutor adolescent que també pensi que la seva sexualitat no segueix els camins de la majoria. A partir de la seva experiència, doncs, Lluís María Todó repassa tot allò fonamental sobre l'homosexualitat, tot el que n'haurien de saber els homosexuals i, sobretot, els heterosexuals. Qüestions bàsiques però sovint tergiversades com què vol dir i què implica exactament ser gai, els estereotips més o menys malèvols que envolten aquesta orientació sexual, els referents històrics i culturals, el vocabulari que s'ha generat amb múltiples intencions, són temes que l'autor d'aquesta lletra va desgranant fins a configurar una carta de navegació que serà útil per a tothom que es vulgui desfer de tants dubtes provocats per la ignorància o els prejudicis, i per a aquells adolescents que vulguin conèixer el testimoni d'algú que ha viscut el que ells potser estan a punt de viure.

Homofòbia a les aules

2008-03-31T17:58:00.005+02:00

Per fi sembla que toca parlar-ne a les aules!!!!

S'anuncia com una jornada en què es tractarà el tema de l'homofòbia des d'un punt de vista educatiu: com afecta els alumnes, com es pot intervenir des de les escoles i quines línies de treball per al futur es proposen.

Barcelona, 19 d'abril.

Sí a la diversitat familiar!

2008-02-28T08:53:00.005+01:00

És clar que sí!!!!

Dedico el post d'avui a les FAMÍLIES de debò.

Perquè jo estic d'acord en què les famílies han d'estar formades per aquelles persones que ho desitgen.

Billy Brown - Mika

2008-02-24T00:51:00.004+01:00

Ja fa temps que roda, però m'agrada per la seva simplicitat i, alhora, per la gran quantitat de coses que diu...

Heus ací Billy Brown, de Mika

Estació de Sant Vicenç

2008-02-22T23:58:00.004+01:00

Una andana, trens amunt i avall, una posta de sol i, una espera...

Tres andanes més enllà ha parat un tren que venia de la gran capital, d'entre la multitud, esperàvem que en baixés un noi... i, sí:
Abric marró, ulleres amb la barilla fina, ben plantat... ens hem trobat, ens hem saludat i hem anat cap al Vendrell a fer un beure.

Una tarda molt agradable. Hem parlat de tot i hem estat molt bé.

S'ha de repetir!!!!

Fins la propera!
Una abraçada,
Rosa

EDUCAR UN INFANT...

2008-02-08T19:50:00.003+01:00

... no és fer-li aprendre allò que no sap.

Consisteix en fer-lo ser algú que no existia.

John Ruskin

AUDACITY

2008-02-07T00:02:00.002+01:00

Em sembla que us pot agradar el tema del tractament del so digital us passo un material que us pot ser d'utilitat.

AUDACITY

Us hi adjunto un parell de manuals d'instruccions per poder donar els primers passos.

Manual d'instruccions I ----------------------------- Manual d'instruccions II

El Bolero d'en Ravel

2008-02-06T07:43:00.003+01:00

Una versió del famós bolero interpretat per un quartet de xics, que no d'instruments.

Aconseguit!

Què n'opineu?

Taller mecànic "L'ESCOLA"

2008-02-02T12:34:00.001+01:00

Acabo de llegir una bona frase al BLOG DE LA PÀGINA MUSICAL:

No pots portar el teu fill a l’escola i esperar que en un termini de 6 anys te l’eduquin completament; no és com qui deixa el cotxe al taller per a reparar-lo.

Però també comparteixo un comentari que va entrar un visitant anònim:

Hi estic totalment d'acord. Però de vegades, emparats en comentaris com aquests potser oblidem les hores que tenim els nostres alumnes a la classe, i que també tenim bona part de responsabilitat en la seva educació.
Sóc mestre, però també sóc pare, i com a pare i com a mestre, penso que sempre tinc l'obligació de revisar i millorar, si s'escau, la meva actitud, envers els meus fills i envers els meus alumnes. Sóc persona, i per tant imperfecta. Ni els pares actuem de manera perfecta, ni els mestres tampoc.

Mac vs. PC

2008-01-26T20:55:00.001+01:00

No em direu que no estem penjats depenent com depenem del senyor PC.

Després de veure això doneu la vostra opinió fent algun comentari que estic molt solet.

Zapateado de Pablo Sarasate

2007-11-16T20:26:00.002+01:00

Comproveu amb quina delicadesa l'Esther Kim toca aquesta peça.
Em sembla que Zapateado és una mostra de totes les possibilitats acústiques que té el violí.

Avui he ensenyat aquest vídeo als xiquets i xiquetes de primer de primària i han quedat congelats davant la pantalla gegant de l'escola.

Ha sigut una experiència que us recomano.

Com que estaven motivats perquè aquesta setmana hem anat al Camp d'Aprenentatge "Pau Casals" del Vendrell, els ha agradat molt veure el germà petit del cello.

Ja m'explicareu com us va.

www.inclou.org

2007-10-25T17:32:00.001+02:00

Ja n'hi ha prou de tot el que els nostres companys i companyes gais i lesbianes han de passar a les seves aules, a les seves famílies, al seu entorn...

Cal actuar i depressa.

Com a professionals de l'educació no podem tolerar l'homofòbia a les aules i hi ha un col·lectiu que ha engegat un projecte que crec que val la pena que coneguem.

http://www.inclou.org/

A la seva pàgina web hi trobem recursos educatius per a totes les etapes educatives.

No hi ha d'haver aquesta nova àrea de l'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans?

No es fa necessari encara que hi hagi d'haver aquesta educació a les escoles perquè la societat no és capaç d'acceptar la diversitat?

Que trist!

Una abraçada,

Rosa

ISAAC I ELS DUBTES i ISAAC Y LAS DUDAS

2007-10-06T17:52:00.001+02:00

Un amic de Madrid, el Kiryl, em va demanar si hi havia traducció feta del llibre que us recomanava el dia 24 d'agost, Isaac i els dubtes, de Lluís Maria Todó.

Per gentilesa de la llibreria Galatea, de Reus, he sabut que sí que n'hi ha i aquestes són les dades:

ISAAC Y LAS DUDAS

Lluís Maria Todó

Odisea Editorial, SL

ISBN 9788495470553

A la xarxa l'he trobat aquí:

http://www.unilibro.es/find_buy_es/product.asp?sku=697962&idaff=0

Que vagi bé!

Rosa

Atrapa Sons a l'aula

2007-10-02T09:15:00.001+02:00

Una vegada més les noves tecnologies ens donen recursos per treballar a l'aula.

Proveïu-vos d'un canó i d'un portàtil i amb una paret blanca en teniu prou.

Si no teniu connexió a internet des de l'aula, podeu descarregar el fitxer que us interessi a la primera màquina que trobeu amb connexió, us poseu el fitxer al llapis USB i a gaudir de la sessió.

L'oferta que ens proporciona http://www.edu3.cat/ és molt àmplia i, a més, també disposem de tots els enllaços de l' http://www.edu365.cat/ i de molts portals més.

Mestres de música!!

Torna l'Atrapa Sons (http://www.atrapasons.cat/), cada dilluns a les 17:40, a TV3. Informeu els vostres alumnes. Val la pena.

Després es poden recuperar els capítols emesos a http://www.3alacarta.cat/ o a l' http://www.edu3.cat/ i passar-los a la classe amb el procediment que he proposat a l'inici.

Edu3.cat

2007-09-29T18:07:00.001+02:00

El Departament d'Educació i la CCRTV (Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) han engegat un portal educatiu que sembla ser molt interessant.

Edu3.cat és una finestra que connecta l'escola amb la ràdio i la televisió.

S'hi poden trobar programes de totes les àrees del currículum.

Sóc del parer que tot el que sigui incorporar les noves tecnologies a l'aula ha de ser benvingut.

NO PODEM DONAR L'ESQUENA A L'EVIDÈNCIA.

L'escola no pot ignorar aquestes noves noves propostes educatives.

Endavant amb el progrés!!!

Festes de Misericòrdia 2007

2007-09-13T11:17:00.000+02:00

Un any més celebrem la festa major petita, la que indica el final de l'estiu i l'inici del curs.

Aquesta festa prové de la commemoració de l'aparició de la Mare de Déu a la Isabel Besora, la Pastoreta, ara fa més de 400 anys i actualment ha agafat, com és lògic i bonic, un caire del tot popular.

Tot i que hi ha actes per a tots els gustos, els més representatius de la festa són els que se centren a l'entorn del santuari, el dia 25, dia de la marededéu.

Aquest dimarts, 25, s'han de felicitar les Misericòrdies, les Coris (la Cori de l'Ariel, no cal), les Coies, les Micoies i les Missis perquè fan el sant.

Us adjunto el programa de festes perquè aneu fent boca.

http://www.reus.cat/cultura/festes/_gif/misericordia07.pdf

Si sou de Tarragona, guardeu-vos energia del diumenge pel dimarts que hi sou ben rebuts i si sou de Barcelona guardeu-vos-la del dilluns, que també us hi esperem.

BONA FESTA MAJOR!!!

Isaac i els dubtes

2007-08-24T13:04:00.001+02:00

Com que s'acaba l'agost i encara queden uns dies perquè comenci el nou curs us recomano una lectura. Es tracta d'un llibre àgil, que passa bé.

A més de recomanar aquesta novel·la als joves, també la recomano als mestres i professors, sobretot de secundària.

Aquesta és la sinòpsi que ha publicat RBA editores:

http://www.rba.es/libros/isaac-i-els-dubtes_lluis-maria-todo_libro-OMAG744-es.html

ISAAC I ELS DUBTES LLUIS MARIA TODÓ

El Rafa, el David, l'Isaac, la Mònica, la Laura i la Sílvia són un grup d'amics que fan el batxillerat en un institut de Barcelona. El Rafa és el més precoç i ja ha manifestat obertament la seva homosexualitat. Els altres, de moment, es limiten a veure-les venir. Però les incerteses no triguen a esclatar...

Lluís Maria Todó ha escrit una novel·la àgil, divertida i aguda, que apassionarà i intrigarà els més joves, divertirà i interessarà els adults, i farà riure i pensar tothom.

RBA LA MAGRANA

ALES ESTESES

ISBN9788482644424

17 d'agost: Mare de Déu de Montsant.

2007-08-16T12:02:00.000+02:00

Us convidem a participar a l'excursió a l'ermita de la Mare de Déu de Montsant que es farà demà, dia 17 d'agost.

El punt de trobada serà a les 10 del matí a la Creu d'Albarca.

Els cotxes s'aparquen a la zona dels Hostalets d'Albarca i es comença la pujada cap a la serra de Montsant pel GR.

Es fa l'ascensió en uns 45 minuts i és pujada continuada.

Per qui hi estigui interessat a les 12 s'hi celebra una missa i sinó es pot fer un recorregut pels entorns que són d'una bellesa excepcional.

El curiós del dia és que totes les Montsants que es troben a dalt es fan una fotografia de record. Normalment són unes 6 o 7.

Us esperem!

Aquí teniu un enllaços per anar fent boca:

http://mediambient.gencat.net/Images/43_75971.pdf

http://www.uv.es/joceimo/interest.htm

Una clase dividida

2007-08-14T12:46:00.001+02:00

Aquí adjunto l'enllaç a un documental que, encara que té molts anys, es pot considerar de plena vigència.

En una escola de primària, una mestra va realitzar una experiència consistent en discriminar els nens per raó del color dels seus ulls.

Val la pena escoltar els comentaris dels xiquets i xiquetes en el moment de dur a terme l'experiència i, el més bo, veure com són aquestes persones quinze anys més tard.

No dic res més. Mireu el documental.

http://stage6.divx.com/user/bukoskiano80/video/1395948/Una-Clase-Dividida

Petons,
Rosa

Eterna soledad

2007-08-13T11:41:00.002+02:00

Quina cançó més bonica ens arriba des d'Argentina. No ho sé però li trobo un aire de Fumigat's

vFig: Coincido en que la música suave llega.

Per a l'amic Ian

2007-08-13T01:23:00.001+02:00

Un nou amic, que quan estic tres dies sense dir res ja em troba a faltar.
No sé si seré un calaix, però és agradable compartir tertúlies virtuals amb tu i el teu entorn.

Un abrazo,
Rosa