Una andana, trens amunt i avall, una posta de sol i, una espera...
Tres andanes més enllà ha parat un tren que venia de la gran capital, d'entre la multitud, esperàvem que en baixés un noi... i, sí:
Abric marró, ulleres amb la barilla fina, ben plantat... ens hem trobat, ens hem saludat i hem anat cap al Vendrell a fer un beure.
Una tarda molt agradable. Hem parlat de tot i hem estat molt bé.
S'ha de repetir!!!!
Fins la propera!
Una abraçada,
Rosa
1 comentari:
.. si sa de repetir... xD
Abraçades, amb afecte,
ian^^
Publica un comentari a l'entrada