dijous, 26 de juny del 2008

Homenatge al Sr. Joan de la Mulassa



Vagi des d'aquí el meu més sincer homenatge al Sr. Joan de la Mulassa. Mai no serà el mateix veure-la sense ell.
Des de molt petita tinc associada la imatge de la mansa Mulassa agafada per la ferma mà del Sr. Joan.

Vostè que ja és amb sant Pere, vetlli per tots els reusencs i reusenques.




dilluns, 23 de juny del 2008

La nit de Sant Joan




La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!

Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

(Del musical La nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom i Jaume Cisa)

dijous, 19 de juny del 2008

La Tronada de Sant Pere


Aquesta foto aviat farà un any. La vaig fer amb el mòbil i des del moment que vaig poder comprovar que l'havia agafat mil·lèsimes de segon abans del gran tro final em vaig emocionar.

Punyetera casualitat. Això és com agafar uns mosca al vol.

És que la Tronada em fa emocionar. Què voleu que us hi faci.



28 de juny del 2007




29 de juny del 2007 - Sant Pere
La mateixa Tronada de la foto.

Aviat les del 2008

dilluns, 16 de juny del 2008

L’educació per a la ciutadania - Francesc Mentor

No cal explicar, el debat intens que ha provocat la proposta de la nova assignatura d’educació per a la ciutadania, tant a primària com a secundària.
Els mitjans de comunicació han anat curulls d’opinions diverses sobre el tema i, sobretot, hi hem trobat l’oposició d’una part important de la jerarquia eclesiàstica i del partit de la dreta espanyola i catalana (que ha dit que l’aboliria si arribava al poder), amb una radicalització ortodoxa en contra de l’assignatura.

Per a moltes persones, ha estat un debat incomprensible, per utilitzar algun adjectiu suau (en podríem dir patètic o pervers, però no volem arribar tan lluny), ja que s’ha centrat, principalment, en si els seus continguts controlaven les ments juvenils o no i en si l’Estat ho podia fer o si això és responsabilitat de la família.

La lectura i l’anàlisi del contingut de l’assignatura ens mostra tot el que avui dia és important desenvolupar a les escoles i als instituts per evitar el que fa tant de temps que demanen tots els educadors i les educadores: educar per a la democràcia, per a la solidaritat, per a la paritat, per al medi ambient, etc., no caure en un postmodernisme docent on tot es vàlid i relatiu.

Tornant al contingut de l’assignatura, hi trobem aspectes tan importants per treballar amb els infants i els adolescents com són el reconeixement a la dignitat de totes les persones; el respecte pels altres; el diàleg; la tolerància; la solidaritat; la cultura de la pau; la diversitat; el rebuig al racisme, a la xenofòbia; el laïcisme (d’acord amb la Constitució, per descomptat)..., i molts aspectes més que pretenen educar per aconseguir un món millor basat en la democràcia entre les persones i per a les persones.
És cert que parla dels homosexuals no com a «desviació», sinó com una normalitat social, i un es pregunta: «Per què hi ha gent que s’hi oposa? És potser per això darrer?».

Fa pocs anys, hi havia una assignatura que es deia Formación del Espíritu Nacional que era, en molts casos, «ensenyada» per adeptes al règim franquista, si no declaradament falangistes o feixistes. I aquesta assignatura sí que tenia la clara intenció de controlar les ments juvenils i dirigir-les cap a una manera no democràtica de veure el món. Si repassem les hemeroteques, ens adonem que ningú no hi deia res, a l’inrevés, les persones que avui es queixen perquè consideren que la nova assignatura és un gran dimoni, hi donaven suport, almenys mitjançant el silenci o la complicitat.

L’assignatura és implantada, com a mínim, en quinze països europeus. I no es tracta únicament d’una formació necessària, sinó també d’una manera d’adaptar-se als nous temps i a la necessitat de tractar temes que sí que es tocaven a les escoles i als instituts, però l’ensenyament dels quals ara serà més explícit. De fet, seguint el criteri d’eliminar assignatures que poden influir en la vida del jovent, podríem excloure, dels centres docents, la filosofia, la història i moltes més, la qual cosa porta el tema a l’absurd.


Benvinguda sigui l’educació per a la ciutadania. La mateixa assignatura ha d’ensenyar a estar en contra dels enemics de la llibertat, dels que miren únicament pels seus beneficis. Ara toca als professors i a les professores posar-la en el seu lloc en el currículum i aconseguir que no esdevingui una «Maria», sinó una font democràtica d’educació per al futur, que serveixi per ensenyar a construir un món més humà i millor.

Francesc Mentor

en castellano:
Espai per l'Opinió número 10, setembre 2007
Grao.com


Aquesta opinió la comparteixo plenament i em quedo especialment amb l'últim paràgraf. És l'hora. Unifiquem criteris i posem-nos a treballar per la causa.

dissabte, 14 de juny del 2008

Festa Major de Sant Pere - Reus



Aviat començaran els actes de la FESTA MAJOR DE REUS, la meva ciutat.

Tindrem dies de tot: Barraques, masclet, CONCERTS, sopars, ballarugues, trobades, processons i lo més esperat, la TRONADA.



Aquest any l'Ajuntament, no té calers per adecentar el Roquís per a les Barraques, però sí que en té per llogar al senyor Custo perquè li dissenyi el cartell.

Quins trons,
i no masclets de tronada, eh!!

SORT QUE HI SURT LA VÍBRIA!!!!

Amb ella hi toca el timbal el meu fill (és el més alt i més guapo XD).




A mi em podreu veure i sentir (faig un petitet solo) a la prioral de sant Pere el diumenge 22, a les 20.

Tenim el concert del Cor Mestral.

M'agrada participar a la festa Major.
Us hi esperem!

dijous, 12 de juny del 2008

Un llibre per a mestres i professors

Una de les coses que fa que un mestre progressi en la seva manera de dur la tasca educativa és, sens dubte, la formació permanent.

Formació permanent, vol dir, implicació en el que fem, millorar en recursos, progressar com a persones. MAI vol dir, només, aconseguir un certificat.
Quants mestres ho creuen i no passen d'aquí!!!

Quina llàstima!!!!
Vinga a llegir sobre el tema en qüestió de fa dies.


Segunda edición del libro “Herramientas para combatir el bullying homofóbico”


Este junio aparece en las librerías la segunda edición del libro ‘Herramientas para combatir el Bullying Homofóbico’ de Raquel Platero Méndez y Emilio Gómez Ceto. Es un texto pensado para docentes, educadores/as, madres, padres preocupados por la incidencia del acoso escolar homofóbico en la escuela y en la educación no formal. Nuestro objetivo es mejorar la competencia de quienes educamos, no sólo contribuyendo a solventar la falta de información sino también impulsando los cambios necesarios para vencer las actitudes de rechazo y resistencia frente las minorías sexuales.

Queremos facilitar la tarea de empoderamiento de toda la comunidad educativa, mejorando la calidad de vida de los chicos y chicas que manifiestan la experiencia de un rechazo específico a todas aquellas personas que rompen con las normas tradicionales que dictan lo que debe ser un hombre o una mujer. En definitiva, mostramos que la homofobia afecta no sólo a lesbianas, homosexuales, bisexuales y transexuales sino también a quienes se asocian con ellos o simplemente no encajan en los roles tradicionales de género.

Noticia extraída de Dos Manzanas

dijous, 5 de juny del 2008

Avui a cinquè i sisè!

He proposat un conte i, en un principi, m'ha semblat que es pensaven que els tractava de “catetos”. Quan han vist la portada plena de colors i d'il·lustracions infantils, m'ha donat aquesta sensació, més a sisè que a cinquè, és clar.

He començat pel títol i per les autores i, altre cop...

Hi havia una vegada...

Anava avançant l'explicació i mostrant les imatges i aquí ja es podia anar més enllà, ja hi ha persones que permeten i entren en la ironia. Se'ls veia que xalaven, però també els feia una certa vergonya haver-ho d'admetre. XD

Quan he arribat a la pàgina clau, l'he mostrada amb molta solemnitat. He remarcat amb entusiasme la frase que diu: AMOR A PRIMERA VISTA.

Hi ha hagut cares de tota mena: sorpresa, dubte, incredulitat, pòquer, somriures per sota el nas...de tot.

Hem acabat el conte amb el tradicional I VAN SER FELIÇOS I VAN MENJAR ANISSOS!!

Llavors els he preguntat si aquest conte anava per on ells s'esperaven i han dit que no, és clar; cosa que m'ha generat la següent pregunta: i què esperàveu, doncs? La resposta d'ells ha estat la tòpica.

Jo he anat més enllà: creieu que aquests nois van en contra de la llei? Molts han dubtat, alguns han dit que no i molts han dit que sí, que actuaven contra la llei.

Llavors he preguntat si ho trobaven ben fet o mal fet i la majoria no ha respost. S'han quedat sense saber què dir.

La reflexió que hem fet aquí és la de fer adonar que, tot i que una cosa és acceptada per la llei pot ser que no estigui ben vista per la gent i una mostra la tenen amb les respostes que han donat en fred, davant la pregunta de si ho trobaven ben fet o no. Hem comentat que aquí no posaran mai a la presó una persona per ser com aquests nois; els qui posen a la presó són els que van contra la llei com els lladres els assassins, els estafadors,...

He reconduït el tema demanant-los paraules que definissin aquests dos nois del conte i n'han sortit un bé de déu: la primera, maricons, després ja han vingut altres paraules com gai, gay, homosexual, mig home, invertit, tort, desviat, marieta, mariques,... Llavors he demanat les corresponents paraules en femení i han dit: lesbis, lesbianes, tortilleres, bolleres, marimachos,...

Aquestes paraules les he escrit a la pissarra amb blau i els he demanat que n'afegissin més que parlessin del tema i han afegit: bisexual, transsexual, transvestit i, amb ajuda,heterosexual. També les he escrites amb color blau.

A partir d'aquí hem reflexionat col·lectivament sobre les paraules que ens sonen com a insults i les hem encerclat amb negre i els he demanat que em diguessin més insults, però que no fessin referència a res de caràcter sexual i han dit idiota, imbècil, tonto, capullo, gilipolles, i tota una lletania que ha omplert la pissarra. Les he escrit amb negre.

He preguntat:

Per a què serveixen els insults? Per dir-los quan algú t'ofèn, et fa mal o et molesta.

Els insults escrits amb negre, a qui ataquen? A les persones a qui volem tornar l'ofensa, a qui ens molesta, a qui ens fa mal.

Els insults escrits amb blau, però encerclats de negre, a qui ofenen? De moment han contestat el mateix que a la pregunta anterior, però algú més reflexiu ha dit que no ofenen a qui li diem sinó als qui són homosexuals i que no tenen cap culpa que nosaltres estiguem enfadats.

He demanat si sabien alguna altra paraula que es fes servir d'insult, que pogués ofendre a tot un col·lectiu i han dit moro i gitano.

Finalment els he demanat què volien que en fes de les paraules que tenien alguna cosa de negre i m'han dit que les esborrés. Així, ens han quedat les paraules blaves que ens sonaven correctes gai, gay, homosexual, lesbis, lesbianes, bisexual, transsexual, transvestits i heterosexual, que per acabar la sessió, hem definit.

Classe correcta, seriosa i ben aprofitada.

Que bonic és ser i fer de tutor o tutora!!

Us presento l'experiència de la meva companya al Cicle Inicial

DESCÁRGATE EL PDF EN CASTELLANO



dimarts, 3 de juny del 2008

He explicat el conte...


Quan han entrat els alumnes de 4t els he demanat que s'asseguessin a terra per escoltar un conte i han acceptat amb alegria. He començat pel títol, les autores i no he fet cap comentari.

Hi havia una vegada... i totes les orelles i ulls estaven amb mi. Quina complicitat! Per dins em preguntava, què passarà al final?

Anava avançant la història i tots els estereotips previstos s'anaven complint. El príncep s'ha de casar, les princeses anaven passant pel palau,... ningú sospitava res.

Anava aturant l'explicació per fer una mica de lectura de la imatge que val molt la pena amb aquest conte.

Donava alguna explicació extra com per exemple:

  • està passant als nostres dies, com ho sabem? Hi ha cotxes, avions, telèfon,...

  • us agraden aquestes princeses? Jo vull ser aquesta (nena), oh que guapa (nen),...

Finalment arriba el moment clau del conte: el príncep s'enamora desesperadament i a primera vista del germà de la pretendenta i és correspost.

Aquí, en el moment que he mostrat la imatge hi ha hagut comentaris molt diversos:

  • Són gais!

  • Són homosexuals!

  • Encara es casaran els dos nois...

  • Uff, que asco!

  • Que s'enamora del noi!!!!!!

  • Uala, com pot ser això!!!!

  • Passa com a Ventdelplà, que l'Esteve i el Xavi es van casar!

  • i, que no es fan un petó? (els he ensenyat la imatge adjunta que està a l'última pàgina del conte i, HAN APLAUDIT!!!!)

N'hi havia, certament per enregistrar les seves reaccions.

El desenllaç del conte és el típic, però no gens tòpic. Una boda de somni i la canalla amb uns ulls com unes taronges.

En acabar el conte s'ha establert un debat molt interessant en el què han sortit tot de dubtes. Fins i tot hem classificat les paraules en insults i en paraules bones. Els he preguntat si mai han sentit algú que insulta amb aquestes paraules? I han respost que sí. Els grans, a casa, al carrer,...

Algú ha començat a donar testimoni que coneixien o que tenen parents homosexuals.

Podríem dir que, n'hi ha hagut que s'han tapat la boca com estupefactes i d'altres que han dit de seguida que això és normal. Molts han intervingut en el debat, però també val a dir que n'hi ha hagut un bon nombre que no han obert boca. No sé el per què.

Jo els he fet unes preguntes:

  • Que porta un cartell la Laura per dir que és esquerrana? No, se li veu quan escriu.

  • Hi ha alguna diferència entre ella i un dretà/ana? Si, a futbol els esquerrans es posen a l'altra banda i els contraris no ho saben. A la classe no hi ha cap diferència.

  • Sabeu què els feien als esquerrans, abans? Els lligaven la mà esquerra al darrera per acostumar la dreta a treballar, ho sabíeu? Si, m'ho va explicar l'àvia. -Hala, no ho sabia.

  • Trobeu bé que es fes això a un esquerrà? No, no.

  • Heu insultat mai la Laura perquè és esquerrana? No, mai.

  • Que porta un cartell l'Àlex on diu que és ros? No, els cabells es veuen.

  • Has tingut algun problema per ser ros, Àlex? No, mai

  • Us sembla que ha de portar un cartell un gai o una lesbiana? No, no,...és clar que no

  • Ens cal saber si una persona ho és? No, perquè pot fer el que vulgui.

  • Creieu que els gais i lesbianes se'ls ha d'insultar amb les paraulotes que hem dit abans? No

  • Com se sent una persona que se la insulta? Trist, sol, apartat, que no juga amb els amics,...

Els he demanat que, cada vegada que sentin que algú insulta algú altre, sigui pel que sigui, que pensin en el conte que els he explicat avui.

Jo diria, per la reacció dels xiquets i xiquetes davant d'aquesta temàtica, tenen molts menys prejudicis que els grans. Ja us explicaré què passa a sisè quan l'expliqui. No cal dir que la resposta de molts era l'esperada, no sé que ho fa.

Han marxat amb un somriure d'orella a orella. Ha sigut una sessió, jo diria que genial!


DESCÁRGATE EL PDF EN CASTELLANO


3 de juny de 2008

dilluns, 2 de juny del 2008

Dues troballes...

...per a l'aula de parvulari i cicle inicial.

ISBN: 978-84-261-3448-6

http://www.editorialjuventud.es/3448-6.html


La primera troballa és un conte preciós. Il·lustrat de manera molt original. Molt bo per a les aules de parvulari. Només veure la portada ja es veu de què anirà. És clar, d'exclusió o inclusió de minories.


Tot depèn de com els fem veure el tema als xiquets, inclouran o exclouran en un futur.

* * * * *

La segona troballa jo diria que és per a més grandets. Per a aquells que ja poden llegir solets.

Tinc unes ganes d'explicar-lo als meus nens del cole per veure quina cara fan!!!


ISBN9788484881483

Cal dir que les il·lustracions d'aquest llibre són excepcionals. Textures, matisos, color, ironia, ...
Ja el tinc i demà el porto a l'escola.

La primera troballa la tinc encarregada a la Galatea. Quan arribi em faran un SMS.

Fa uns dies, concretament per sant Jordi , recomanava un llibre per a l'ESO: Carta a un adolescent gai de Lluís Maria Todó i m'agrada comentar-vos que un xiquet d'ESO m'ha donat les gràcies per la recomanació, que l'ha fet servir a ciutadania.

Ara, des d'aquesta inestimable plataforma demano la vostra col·laboració per trobar algun llibre per als cicles mitjà i superior de primària. Edat clau per entrar a matar amb el tema; crec jo.

Una abraçada,
Rosa