dimarts, 30 de desembre de 2008

L'home dels nassos i la seva família

De fet avui és l'home de les orelles. Demà, misteriosament esdevindrà l'HOME DELS NASSOS.


Des d'aquesta plataforma que, últimament, està més que parada us desitjo un molt, però...

MOLT BON ANY 2009


Una abraçada,
Rosa
.
.

dijous, 20 de novembre de 2008

Hi esteu d'acord?


Qui els ha vist i qui els veu...
Aquí eren de P3 a l'Escola de l'Era, de la Vilella Alta.



Els nostres fills han fet 18 anys i em sembla que encaixen perfectament dins els cànons establerts de l'adolescència més rabiosa.

Us passo aquest enllaç perquè, els que tingueu l'experiència més propera, em digueu si esteu d'acord amb el que s'hi diu, o no.


Una abraçada,
Mama
Rosa
.
.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

L'aneguet lleig us necessita!!

He de muntar un treball per als alumnes de 4t fins a 6è de l'escola i necessito la vostra ajuda.

Diuen que aquest conte és autobiogràfic de l'autor, Hans Christian Andersen.



Que n'opineu vosaltres? Per què la humanitat es creu amb el dret de rebutjar algú perquè és lleig? Qui fa la lletjor? Qui té la potestad de valorar-la?


S'han escrit moltíssimes versions d'aquest conte i us proposo que em digueu quines emocions, quines sensacions us desperta aquest conte.

També us enllaço un trailer d'una pel·lícula d'aquest any que es titula El Patito Feo y yo. Miraré de buscar-la perquè sembla que la crítica és positiva.



Una abraçada,
Rosa
.
.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

M'agraden els colors!!!!




Pel que són,
pel que representen,
pel que ens permeten fer,
pel que ens permeten veure,
per com il·luminen el món,...

La barreja de colors és la tolerància.

La tolerància és una paraula molt fàcil de dir i molt mal apresa per a molts.

Tolerància:
Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc, ni que siguin molt diverses de les personals, i no n'impedeix l'exercici.

Això és la tolerància segons http://www.enciclopedia.cat/

Jo hi afegeixo una altra matèria que, una vegada més passa desapercebuda... l'orientació sexual!!!!


Que sigueu feliços!!
Rosa
.
.

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Un spot genial!!!!

A veure què me'n dieu d'aquestes iaies portugueses.
No necessiten pas la subtitulació.





Em dedico poc a postejar. Ho reconec. Però no tinc més temps.

Una abraçada,
Rosa

dimarts, 16 de setembre de 2008

Cobardes

José Corbacho i Juan Cruz ens mostren la seva cara seriosa amb aquesta pel·lícula que recomano per a tots aquells i aquelles que tinguin al seu càrrec l'educació d'adolescents.

La pel·lícula es diu ‘Cobardes’, i es va estrenar el passat 25 d'abril.

‘Cobardes’ està protagonitzada per Lluís Homar, Elvira Mínguez, Paz Padilla, Antonio de la Torre, Javier Bódalo, Eduardo Espinilla, Eduardo Garé i Ariadna Gaya.

A continuació podeu veure el tràiler.



Desitjo que sigui del vostre interès.
Demà us citaré un llibre per a riure de valent.
(Una de freda i una de calenta)
XD
.
.

dijous, 4 de setembre de 2008

Moltes gràcies a tothom!!




He rebut nou aportacions per a completar la toponímia animal de Catalunya i el mapa resultant de les vostres investigacions és el que podeu veure clicant l'enllaç de la imatge superior.

Ei, però, Roses és un vegetal i Escornalbou ja hi era.
Si rebo més noms de pobles els afegiré.

Una abraçada,
Rosa
.
.

divendres, 29 d’agost de 2008

Fauna a la toponímia


Us proposo un joc que fa molts anys va proposar una marca comercial de no recordo què.
Demanaven que fins a una data concreta es recollissin cognoms catalans que duguessin el nom d'algun animal.
Jo proposo un canvi. Per què no fem un recull de noms de pobles, llocs, viles i ciutats que duguin algun animal dins el seu nom?

A veure si fem una llista ben llarga...

Començo amb:

VILADECANS (Baix Llobregat)
GRATALLOPS (Priorat)
VILANOVA D'ESCORNALBOU (Baix Camp)

Va, una proposta perquè la tornada a la feina sigui més lleugera.
.
.

divendres, 8 d’agost de 2008

Reconeixement a una feina que es va fent...


He estat fora una setmana i per això no he actualitzat ni comentat res.

Avui us comunico que m'han fet arribar un meme de la felicitat.


Confesso que no sabia de què es tractava i vaig anar directa a veure quin era el significat de la paraula meme.


Tot m'indicava que havia de ser un honor i una cosa bona. Si més no per la persona que me l'enviava: La Ruth de Jaraíz de la Vera (Càceres), una noia implicada en l'ajut al pròxim com n'hi ha poques.


La justificació de la Ruth per atorgar-me el meme ha estat la següent:

La sexta galardonada es la profe Rosa, por sus ganas de ayudar a los alumnos que tiene a su cargo y a toda la juventud, siendo ejemplo con su involucración y participación, intentando aportar un cambio en la conducta y en la educación de nuestros docentes.”


Jo no sóc gens amant de les cadenes virtuals, però quan es tracta d'un reconeixement a una tasca que pretens que sigui compartida, la cosa crec que és diferent. I, com que és una motiu de satisfacció que algú reconegui aquesta tasca he decidit acceptar aquest repte i per tant accepto les normes següents:

1- Escriure sis coses sense importància que ens facin feliços.
2- Enllaçar amb la persona que ens ha triat.
3- Escriure les cinc normes aquestes al bloc.
4- Elegir sis persones que es creguin mereixedores de seguir amb el repte i exposar quins són els motius que l'han dut a guanyar-lo.
5- Avisar a aquestes persones i deixar-los un comentari al seu bloc.


Un cop avisats de les normes escric les sis coses insignificants que em fan o millor, que em farien feliç si poguessin ser realitat:

  • Viure en harmonia amb la família i els amics.

  • Sentir una coral infantil com canta.

  • Que les paraules homòfobes i xenòfobes s'han eradicat del pati de l'escola.

  • Que la professionalitat i la vocació dels i les mestres va en augment.

  • Escoltar una emissora de ràdio d'abast estatal i sentir-hi una cançó en català de la mateixa manera que se sent en anglès, així com poder gaudir de les emissions que fan les diferents cadenes autonòmiques de l'estat.

  • Veure que la gent prenem consciència que el món està amenaçat, que el maltractem.

Ara passo a relacionar les sis persones del meu entorn que crec que mereixen aquesta distinció:


En primer i segon lloc al Cristian i al Daniel perquè fa més d'un any els vaig conèixer dins d'aquests mons siderals i la nostra amistat es va anar consolidant fins a formar part de diferents projectes.


En tercer i quart lloc el concedeixo a dues mestres, companyes meves, la Marta i la Jordina, que amb la seva complicitat han fet que el cicle inicial de l'escola esdevingui un lloc potent de treball en els valors humans.


Al Mikel, per la seva tasca dins el col·lectiu Lambda de València, que lluita per la igualtat i la tolerància entre les persones, li envio el cinquè.


El sisè el regalo a la Neus Gallart, la companya de l'escola preocupada per millorar l'Educació Ambiental a tots els mitjans.


Aquestes persones escollides són una mostra de les meves amistats. Tinc molts altres amics i amigues que igualment es mereixerien aquesta distinció però que encara no han entrat a descobrir els interessants avantatges comunicatius dels blocs. Aquestes persones són l'Aida, la Josepa, la Tuni, la Clara, el Marc,...


A tots ells i elles els desitjo el millor i que segueixin desenvolupant la tasca que ha de millorar aquest món on vivim.


Sigueu feliços,
Rosa
.
.



dijous, 31 de juliol de 2008

La cinta de Möebius




La sexualitat és un aspecte fonamental en el desenvolupament de la vida de les persones i és vital que estigui present tant en l'educació formal com en la no formal dels nostres alumnes, de manera transversal. Això és que ha de ser present a l'escola i a fora d'ella.
No podem basar la informació sexual en els aspectes biològics, només. No podem separar-ne o tractar a banda els components afectius i sexuals de les relacions humanes.

Elizabeth Grosz (1994) ens planteja el simbolisme de la Cinta de Möebius tot proposant que el cos (cervell, musculatura, òrgans sexuals, hormones,...) es representen a la cara interna banda, mentre que la cultura i l'experiència se situen a la cara externa.
La continuïtat de la cinta representa la continuïtat entre el cos i els factors socioculturals i que ambdues bandes no es poden deslligar.

Aquesta visió contínua estimula el trencament del concepte d'heterosexualitat com a norma social exclusiva i de les homosexualitats com a desviacions.
Fins i tot introdueix la possibilitat de que una persona es pugui situar en punts diferents dins d'aquest continu en diferents moment de la seva vida.

Hem de tenir en compte que la nostra sexualitat està condicionada per la cultura molt més que per la biologia. A partir del moment que els nostres cossos són classificats com a femenins o masculins, la societat s'encarrega de determinar quins comportaments són acceptables o no, i som les persones qui acceptem o rebutgem aquestes normes.

Platero Méndez, Raquel i Gómez Ceto, Emilio. Herramientas para combatir el bullying homofóbico. Talasa Ediciones . Madrid - 2007. ISBN 978-84-96266-15-5



Després d'aquesta reflexió feta pels autors citats us proposo que vegeu la pel·lícula Ma vie en rose d'Alain Berliner.



Sigueu feliços,
Rosa
.
.

dimecres, 30 de juliol de 2008

Violeta Parra (1917-1967)



Es diu d'ella que va ser la impulsora del folcklore xilè. Les seves lletres són poesia, enginy i compromeses amb la gent del poble.

Aquí podeu veure uns apunts de la seva vida:




Escolteu el seu cant a la vida:



Val la pena escoltar-la i pensar en les paraules que hi sonen. És tota una reflexió en defensa de l'amor i la vida.

Sigueu feliços!!

dissabte, 19 de juliol de 2008

Avui fa un any!!



Que vaig pujar amb els amics de Lilla i Tarragona al Tossal de la Baltasana.
Fa un any que en vaig fer 45 i, per tant, si els números no fallen, avui en faig 46.

Avui comença la Setmana Cantant de Tarragona i comencem amb el concert inaugural al Palau de Congressos de Tarragona a les 22h. Cantem "El Mirador" de Pep Vila i els Bastoners d'Altafulla faran una mostra d'aquest fet cultural tan arrelat a les nostres comarques.



Amb aquest concert volem donar a conèixer a tots i totes els i les cantaires que vénen d'Espanya, Europa i Amèrica una petita mostra de la cultura catalana. Superem els 340 inscrits!!!

L'obra "El Mirador" és un recull de cançó tradicional catalana organitzat amb genial mestria i orquestrat amb molt de gust i encert per Pep Vila.
Dijous va ser amb nosaltres a l'assaig general, però avui no ens pot dirigir perquè ha de ser fora per feina.
.
.

dijous, 17 de juliol de 2008

Sopar d'amigues



La Josepa i l'Aïda ja es coneixien de més jovenetes, la Tuni i jo ens vam incorporar al grup a rel de les colònies que vam fer el 1984, a la Torre.

Ens aveníem i teníem inquietuds similars. Muntanya, sortides, professió, dansa, natura, coral... Passaven els anys i vèiem que les trobades s'anaven fent més esporàdiques: Carnaval, Sant Pere, Castanyada i Nadal com a molt i vam valorar que això no podia ser, que ho havíem de conrear perquè sinó perillava la relació.

I va ser així que vam decidir que ens havíem de trobar de manera sistemàtica un cop al mes, i d'això ja deu fer més de cinc anys, que poques cites hem fallat. Les nostres trobades ja tenen nom propi:

SOPAR D'AMIGUES

Som quatre amigues que ens trobem a les nou al Mercadal d'un divendres al mes.
Fins ara ens esperàvem a cal Navàs, sota els porxos, però diràs que en divendres, que treballem molt perquè les quatre som pencaires de mena o que ja hem travessat la mítica franja dels 45, que ja fa dues vegades que ens trobem repenjant el cul a la finestra aparador de Ca les Escombretes.

Un cop hem arribat totes, escoltem la Tuni, que és la que normalment porta les novetats gastronòmiques de la zona centre. Sinó, qualsevol de les altres llança la seva proposta. Entre les quatre decidim i ens dirigim a sopar, generalment a peu.

Normalment demanem quatre plats i ens els repartim. (Hem arribat a fer quatre parts d'un espàrrec tallat al llarg).

Els hem tastat tots, fins i tot hem anat a la Feria de Abril de Bonavista i al Sopar Solidari al Barri Fortuny. Hem anat de delicatessen i de més cutrillo.

Després de sopar ve la tertúlia i sempre surten temes de feina. Ahir vam parlar d'assessoraments de plàstica, d'homofòbia, de cursets a l'estranger i, evidentment, de LOE.
Al sopar el mes de maig sempre els explico de què anirà el festival de final de curs de la nostra escola i més d'una vegada surto del sopar amb noves idees de millora per al muntatge.


Quan decidim plegar, sempre moderadament aviat, ens dirigim cap a diferents punts cardinals, avui l'Aïda al sud-oest, la Tuni i jo al nord i la Josepa al nord-est.
.


dimarts, 8 de juliol de 2008

Migració completada!


Els moixons deixen els països freds per passar els dies agradables en territoris més càlids. Per què, si la feina ens ho permet, com és el cas, no ho podem fer nosaltres i deixar els ambients tòrrids per anar cap als més frescals?

Aquesta és la imatge que més enyoro de Prades, el fred del solstici d'hivern. El que passa és que ara som a l'altra banda del sol i la inclinació ens cau de ple i no ens permet gaudir d'aquesta meravella de fred.

Com que no puc anar a la Patagònia, ni a Austràlia, ara per ara, em conformo en rebaixar entre 7 i 10 graus la temperatura i dormir tapadeta aquí dalt, a Prades.

Us hi espero.

Un petó,
Rosa

dijous, 26 de juny de 2008

Homenatge al Sr. Joan de la Mulassa



Vagi des d'aquí el meu més sincer homenatge al Sr. Joan de la Mulassa. Mai no serà el mateix veure-la sense ell.
Des de molt petita tinc associada la imatge de la mansa Mulassa agafada per la ferma mà del Sr. Joan.

Vostè que ja és amb sant Pere, vetlli per tots els reusencs i reusenques.




dilluns, 23 de juny de 2008

La nit de Sant Joan




La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!

Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

(Del musical La nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom i Jaume Cisa)

dijous, 19 de juny de 2008

La Tronada de Sant Pere


Aquesta foto aviat farà un any. La vaig fer amb el mòbil i des del moment que vaig poder comprovar que l'havia agafat mil·lèsimes de segon abans del gran tro final em vaig emocionar.

Punyetera casualitat. Això és com agafar uns mosca al vol.

És que la Tronada em fa emocionar. Què voleu que us hi faci.



28 de juny del 2007




29 de juny del 2007 - Sant Pere
La mateixa Tronada de la foto.

Aviat les del 2008

dilluns, 16 de juny de 2008

L’educació per a la ciutadania - Francesc Mentor

No cal explicar, el debat intens que ha provocat la proposta de la nova assignatura d’educació per a la ciutadania, tant a primària com a secundària.
Els mitjans de comunicació han anat curulls d’opinions diverses sobre el tema i, sobretot, hi hem trobat l’oposició d’una part important de la jerarquia eclesiàstica i del partit de la dreta espanyola i catalana (que ha dit que l’aboliria si arribava al poder), amb una radicalització ortodoxa en contra de l’assignatura.

Per a moltes persones, ha estat un debat incomprensible, per utilitzar algun adjectiu suau (en podríem dir patètic o pervers, però no volem arribar tan lluny), ja que s’ha centrat, principalment, en si els seus continguts controlaven les ments juvenils o no i en si l’Estat ho podia fer o si això és responsabilitat de la família.

La lectura i l’anàlisi del contingut de l’assignatura ens mostra tot el que avui dia és important desenvolupar a les escoles i als instituts per evitar el que fa tant de temps que demanen tots els educadors i les educadores: educar per a la democràcia, per a la solidaritat, per a la paritat, per al medi ambient, etc., no caure en un postmodernisme docent on tot es vàlid i relatiu.

Tornant al contingut de l’assignatura, hi trobem aspectes tan importants per treballar amb els infants i els adolescents com són el reconeixement a la dignitat de totes les persones; el respecte pels altres; el diàleg; la tolerància; la solidaritat; la cultura de la pau; la diversitat; el rebuig al racisme, a la xenofòbia; el laïcisme (d’acord amb la Constitució, per descomptat)..., i molts aspectes més que pretenen educar per aconseguir un món millor basat en la democràcia entre les persones i per a les persones.
És cert que parla dels homosexuals no com a «desviació», sinó com una normalitat social, i un es pregunta: «Per què hi ha gent que s’hi oposa? És potser per això darrer?».

Fa pocs anys, hi havia una assignatura que es deia Formación del Espíritu Nacional que era, en molts casos, «ensenyada» per adeptes al règim franquista, si no declaradament falangistes o feixistes. I aquesta assignatura sí que tenia la clara intenció de controlar les ments juvenils i dirigir-les cap a una manera no democràtica de veure el món. Si repassem les hemeroteques, ens adonem que ningú no hi deia res, a l’inrevés, les persones que avui es queixen perquè consideren que la nova assignatura és un gran dimoni, hi donaven suport, almenys mitjançant el silenci o la complicitat.

L’assignatura és implantada, com a mínim, en quinze països europeus. I no es tracta únicament d’una formació necessària, sinó també d’una manera d’adaptar-se als nous temps i a la necessitat de tractar temes que sí que es tocaven a les escoles i als instituts, però l’ensenyament dels quals ara serà més explícit. De fet, seguint el criteri d’eliminar assignatures que poden influir en la vida del jovent, podríem excloure, dels centres docents, la filosofia, la història i moltes més, la qual cosa porta el tema a l’absurd.


Benvinguda sigui l’educació per a la ciutadania. La mateixa assignatura ha d’ensenyar a estar en contra dels enemics de la llibertat, dels que miren únicament pels seus beneficis. Ara toca als professors i a les professores posar-la en el seu lloc en el currículum i aconseguir que no esdevingui una «Maria», sinó una font democràtica d’educació per al futur, que serveixi per ensenyar a construir un món més humà i millor.

Francesc Mentor

en castellano:
Espai per l'Opinió número 10, setembre 2007
Grao.com


Aquesta opinió la comparteixo plenament i em quedo especialment amb l'últim paràgraf. És l'hora. Unifiquem criteris i posem-nos a treballar per la causa.

dissabte, 14 de juny de 2008

Festa Major de Sant Pere - Reus



Aviat començaran els actes de la FESTA MAJOR DE REUS, la meva ciutat.

Tindrem dies de tot: Barraques, masclet, CONCERTS, sopars, ballarugues, trobades, processons i lo més esperat, la TRONADA.



Aquest any l'Ajuntament, no té calers per adecentar el Roquís per a les Barraques, però sí que en té per llogar al senyor Custo perquè li dissenyi el cartell.

Quins trons,
i no masclets de tronada, eh!!

SORT QUE HI SURT LA VÍBRIA!!!!

Amb ella hi toca el timbal el meu fill (és el més alt i més guapo XD).




A mi em podreu veure i sentir (faig un petitet solo) a la prioral de sant Pere el diumenge 22, a les 20.

Tenim el concert del Cor Mestral.

M'agrada participar a la festa Major.
Us hi esperem!

dijous, 12 de juny de 2008

Un llibre per a mestres i professors

Una de les coses que fa que un mestre progressi en la seva manera de dur la tasca educativa és, sens dubte, la formació permanent.

Formació permanent, vol dir, implicació en el que fem, millorar en recursos, progressar com a persones. MAI vol dir, només, aconseguir un certificat.
Quants mestres ho creuen i no passen d'aquí!!!

Quina llàstima!!!!
Vinga a llegir sobre el tema en qüestió de fa dies.


Segunda edición del libro “Herramientas para combatir el bullying homofóbico”


Este junio aparece en las librerías la segunda edición del libro ‘Herramientas para combatir el Bullying Homofóbico’ de Raquel Platero Méndez y Emilio Gómez Ceto. Es un texto pensado para docentes, educadores/as, madres, padres preocupados por la incidencia del acoso escolar homofóbico en la escuela y en la educación no formal. Nuestro objetivo es mejorar la competencia de quienes educamos, no sólo contribuyendo a solventar la falta de información sino también impulsando los cambios necesarios para vencer las actitudes de rechazo y resistencia frente las minorías sexuales.

Queremos facilitar la tarea de empoderamiento de toda la comunidad educativa, mejorando la calidad de vida de los chicos y chicas que manifiestan la experiencia de un rechazo específico a todas aquellas personas que rompen con las normas tradicionales que dictan lo que debe ser un hombre o una mujer. En definitiva, mostramos que la homofobia afecta no sólo a lesbianas, homosexuales, bisexuales y transexuales sino también a quienes se asocian con ellos o simplemente no encajan en los roles tradicionales de género.

Noticia extraída de Dos Manzanas

dijous, 5 de juny de 2008

Avui a cinquè i sisè!

He proposat un conte i, en un principi, m'ha semblat que es pensaven que els tractava de “catetos”. Quan han vist la portada plena de colors i d'il·lustracions infantils, m'ha donat aquesta sensació, més a sisè que a cinquè, és clar.

He començat pel títol i per les autores i, altre cop...

Hi havia una vegada...

Anava avançant l'explicació i mostrant les imatges i aquí ja es podia anar més enllà, ja hi ha persones que permeten i entren en la ironia. Se'ls veia que xalaven, però també els feia una certa vergonya haver-ho d'admetre. XD

Quan he arribat a la pàgina clau, l'he mostrada amb molta solemnitat. He remarcat amb entusiasme la frase que diu: AMOR A PRIMERA VISTA.

Hi ha hagut cares de tota mena: sorpresa, dubte, incredulitat, pòquer, somriures per sota el nas...de tot.

Hem acabat el conte amb el tradicional I VAN SER FELIÇOS I VAN MENJAR ANISSOS!!

Llavors els he preguntat si aquest conte anava per on ells s'esperaven i han dit que no, és clar; cosa que m'ha generat la següent pregunta: i què esperàveu, doncs? La resposta d'ells ha estat la tòpica.

Jo he anat més enllà: creieu que aquests nois van en contra de la llei? Molts han dubtat, alguns han dit que no i molts han dit que sí, que actuaven contra la llei.

Llavors he preguntat si ho trobaven ben fet o mal fet i la majoria no ha respost. S'han quedat sense saber què dir.

La reflexió que hem fet aquí és la de fer adonar que, tot i que una cosa és acceptada per la llei pot ser que no estigui ben vista per la gent i una mostra la tenen amb les respostes que han donat en fred, davant la pregunta de si ho trobaven ben fet o no. Hem comentat que aquí no posaran mai a la presó una persona per ser com aquests nois; els qui posen a la presó són els que van contra la llei com els lladres els assassins, els estafadors,...

He reconduït el tema demanant-los paraules que definissin aquests dos nois del conte i n'han sortit un bé de déu: la primera, maricons, després ja han vingut altres paraules com gai, gay, homosexual, mig home, invertit, tort, desviat, marieta, mariques,... Llavors he demanat les corresponents paraules en femení i han dit: lesbis, lesbianes, tortilleres, bolleres, marimachos,...

Aquestes paraules les he escrit a la pissarra amb blau i els he demanat que n'afegissin més que parlessin del tema i han afegit: bisexual, transsexual, transvestit i, amb ajuda,heterosexual. També les he escrites amb color blau.

A partir d'aquí hem reflexionat col·lectivament sobre les paraules que ens sonen com a insults i les hem encerclat amb negre i els he demanat que em diguessin més insults, però que no fessin referència a res de caràcter sexual i han dit idiota, imbècil, tonto, capullo, gilipolles, i tota una lletania que ha omplert la pissarra. Les he escrit amb negre.

He preguntat:

Per a què serveixen els insults? Per dir-los quan algú t'ofèn, et fa mal o et molesta.

Els insults escrits amb negre, a qui ataquen? A les persones a qui volem tornar l'ofensa, a qui ens molesta, a qui ens fa mal.

Els insults escrits amb blau, però encerclats de negre, a qui ofenen? De moment han contestat el mateix que a la pregunta anterior, però algú més reflexiu ha dit que no ofenen a qui li diem sinó als qui són homosexuals i que no tenen cap culpa que nosaltres estiguem enfadats.

He demanat si sabien alguna altra paraula que es fes servir d'insult, que pogués ofendre a tot un col·lectiu i han dit moro i gitano.

Finalment els he demanat què volien que en fes de les paraules que tenien alguna cosa de negre i m'han dit que les esborrés. Així, ens han quedat les paraules blaves que ens sonaven correctes gai, gay, homosexual, lesbis, lesbianes, bisexual, transsexual, transvestits i heterosexual, que per acabar la sessió, hem definit.

Classe correcta, seriosa i ben aprofitada.

Que bonic és ser i fer de tutor o tutora!!

Us presento l'experiència de la meva companya al Cicle Inicial

DESCÁRGATE EL PDF EN CASTELLANO



dimarts, 3 de juny de 2008

He explicat el conte...


Quan han entrat els alumnes de 4t els he demanat que s'asseguessin a terra per escoltar un conte i han acceptat amb alegria. He començat pel títol, les autores i no he fet cap comentari.

Hi havia una vegada... i totes les orelles i ulls estaven amb mi. Quina complicitat! Per dins em preguntava, què passarà al final?

Anava avançant la història i tots els estereotips previstos s'anaven complint. El príncep s'ha de casar, les princeses anaven passant pel palau,... ningú sospitava res.

Anava aturant l'explicació per fer una mica de lectura de la imatge que val molt la pena amb aquest conte.

Donava alguna explicació extra com per exemple:

  • està passant als nostres dies, com ho sabem? Hi ha cotxes, avions, telèfon,...

  • us agraden aquestes princeses? Jo vull ser aquesta (nena), oh que guapa (nen),...

Finalment arriba el moment clau del conte: el príncep s'enamora desesperadament i a primera vista del germà de la pretendenta i és correspost.

Aquí, en el moment que he mostrat la imatge hi ha hagut comentaris molt diversos:

  • Són gais!

  • Són homosexuals!

  • Encara es casaran els dos nois...

  • Uff, que asco!

  • Que s'enamora del noi!!!!!!

  • Uala, com pot ser això!!!!

  • Passa com a Ventdelplà, que l'Esteve i el Xavi es van casar!

  • i, que no es fan un petó? (els he ensenyat la imatge adjunta que està a l'última pàgina del conte i, HAN APLAUDIT!!!!)

N'hi havia, certament per enregistrar les seves reaccions.

El desenllaç del conte és el típic, però no gens tòpic. Una boda de somni i la canalla amb uns ulls com unes taronges.

En acabar el conte s'ha establert un debat molt interessant en el què han sortit tot de dubtes. Fins i tot hem classificat les paraules en insults i en paraules bones. Els he preguntat si mai han sentit algú que insulta amb aquestes paraules? I han respost que sí. Els grans, a casa, al carrer,...

Algú ha començat a donar testimoni que coneixien o que tenen parents homosexuals.

Podríem dir que, n'hi ha hagut que s'han tapat la boca com estupefactes i d'altres que han dit de seguida que això és normal. Molts han intervingut en el debat, però també val a dir que n'hi ha hagut un bon nombre que no han obert boca. No sé el per què.

Jo els he fet unes preguntes:

  • Que porta un cartell la Laura per dir que és esquerrana? No, se li veu quan escriu.

  • Hi ha alguna diferència entre ella i un dretà/ana? Si, a futbol els esquerrans es posen a l'altra banda i els contraris no ho saben. A la classe no hi ha cap diferència.

  • Sabeu què els feien als esquerrans, abans? Els lligaven la mà esquerra al darrera per acostumar la dreta a treballar, ho sabíeu? Si, m'ho va explicar l'àvia. -Hala, no ho sabia.

  • Trobeu bé que es fes això a un esquerrà? No, no.

  • Heu insultat mai la Laura perquè és esquerrana? No, mai.

  • Que porta un cartell l'Àlex on diu que és ros? No, els cabells es veuen.

  • Has tingut algun problema per ser ros, Àlex? No, mai

  • Us sembla que ha de portar un cartell un gai o una lesbiana? No, no,...és clar que no

  • Ens cal saber si una persona ho és? No, perquè pot fer el que vulgui.

  • Creieu que els gais i lesbianes se'ls ha d'insultar amb les paraulotes que hem dit abans? No

  • Com se sent una persona que se la insulta? Trist, sol, apartat, que no juga amb els amics,...

Els he demanat que, cada vegada que sentin que algú insulta algú altre, sigui pel que sigui, que pensin en el conte que els he explicat avui.

Jo diria, per la reacció dels xiquets i xiquetes davant d'aquesta temàtica, tenen molts menys prejudicis que els grans. Ja us explicaré què passa a sisè quan l'expliqui. No cal dir que la resposta de molts era l'esperada, no sé que ho fa.

Han marxat amb un somriure d'orella a orella. Ha sigut una sessió, jo diria que genial!


DESCÁRGATE EL PDF EN CASTELLANO


3 de juny de 2008

dilluns, 2 de juny de 2008

Dues troballes...

...per a l'aula de parvulari i cicle inicial.

ISBN: 978-84-261-3448-6

http://www.editorialjuventud.es/3448-6.html


La primera troballa és un conte preciós. Il·lustrat de manera molt original. Molt bo per a les aules de parvulari. Només veure la portada ja es veu de què anirà. És clar, d'exclusió o inclusió de minories.


Tot depèn de com els fem veure el tema als xiquets, inclouran o exclouran en un futur.

* * * * *

La segona troballa jo diria que és per a més grandets. Per a aquells que ja poden llegir solets.

Tinc unes ganes d'explicar-lo als meus nens del cole per veure quina cara fan!!!


ISBN9788484881483

Cal dir que les il·lustracions d'aquest llibre són excepcionals. Textures, matisos, color, ironia, ...
Ja el tinc i demà el porto a l'escola.

La primera troballa la tinc encarregada a la Galatea. Quan arribi em faran un SMS.

Fa uns dies, concretament per sant Jordi , recomanava un llibre per a l'ESO: Carta a un adolescent gai de Lluís Maria Todó i m'agrada comentar-vos que un xiquet d'ESO m'ha donat les gràcies per la recomanació, que l'ha fet servir a ciutadania.

Ara, des d'aquesta inestimable plataforma demano la vostra col·laboració per trobar algun llibre per als cicles mitjà i superior de primària. Edat clau per entrar a matar amb el tema; crec jo.

Una abraçada,
Rosa


diumenge, 25 de maig de 2008

Què és l'educació en comunicació?

Segueixo la col·lecció de vídeos que promouen des de laxarxa.

Es tracta d'evitar l'analfabetisme mediàtic. Ho intentarem, d'acord??






Enquesta
Uploaded by laxarxa






Podríem iniciar un fòrum que defineixi educació en comunicació. Què us sembla? Qui comença?

Endavant!!!

Una mica bèstia però...

... jo diria que massa habitual.

Heu pensat en la canalla que ens vénen a l'escola al servei d'acollida del matí, que es queden al menjador i que a la tarda els ve a buscar la cangur?

A mi em trenca el cor. No sé a vosaltres.

dijous, 22 de maig de 2008

El perro en la luna


El perro en la luna - de Juan Carlos Rheineck, de Perú

Un bloc que hauria de ser de referència per a qualsevol biblioteca infantil. Com la de la nostra escola.
Passaré la informació a la bibliotecària.
Crec que val la pena difondre aquest tipus d'informacions.


Gracias Juan Carlos por dejarme compartir tu blog.
Un abrazo,
Rosa

dimecres, 21 de maig de 2008

Educación en valores - Mi escuela y el mundo



Aquesta tarda he tingut una bona estona per passejar per la xarxa i he trobat una bona eina que engloba moltes més eines per a la nostra tasca docent.


Em sembla que valdria la pena donar-hi un bon cop d'ull per agafar idees, bibliografia, ...

Ja em direu què n'opineu.

dijous, 15 de maig de 2008

MAK & SAK feat. XANA - Em poses a 100

Una música obstinada, rítmica, d'ara. Heus ací una cançó d'amor!

Resulta que és en català i entenem del tot el que diu.
Vet aquí que habitualment quan sentim aquestes músiques ens les canten en llengües estrangeres i ens perdem de la missa la meitat.

Serveixi aquest vídeo per reivindicar el fet que més val fer l'amor que no la guerra.

Jo el maig del 68 tenia 5 anyets, només, i no vaig viure la moguda d'aleshores però m'agradaria que l'eslògan seguís viu.



Una abraçada,
Rosa

diumenge, 27 d’abril de 2008

El meu llibre de Sant Jordi

CARTA A UN ADOLESCENT GAI

Todó, Lluís Maria
Columna Edicions, S.A.
Col·lecció Carta a ... núm. 7
ISBN 978-84-664-0273-6
Preu: 10 €

No puc situar amb exactitud el moment en què alguna part del meu enteniment va començar a sospitar que jo era diferent» és la manera com Lluís Maria Todó arrenca aquesta carta dirigida a un hipotètic interlocutor adolescent que també pensi que la seva sexualitat no segueix els camins de la majoria. A partir de la seva experiència, doncs, Lluís María Todó repassa tot allò fonamental sobre l'homosexualitat, tot el que n'haurien de saber els homosexuals i, sobretot, els heterosexuals. Qüestions bàsiques però sovint tergiversades com què vol dir i què implica exactament ser gai, els estereotips més o menys malèvols que envolten aquesta orientació sexual, els referents històrics i culturals, el vocabulari que s'ha generat amb múltiples intencions, són temes que l'autor d'aquesta lletra va desgranant fins a configurar una carta de navegació que serà útil per a tothom que es vulgui desfer de tants dubtes provocats per la ignorància o els prejudicis, i per a aquells adolescents que vulguin conèixer el testimoni d'algú que ha viscut el que ells potser estan a punt de viure.

dilluns, 31 de març de 2008

Homofòbia a les aules


Per fi sembla que toca parlar-ne a les aules!!!!

S'anuncia com una jornada en què es tractarà el tema de l'homofòbia des d'un punt de vista educatiu: com afecta els alumnes, com es pot intervenir des de les escoles i quines línies de treball per al futur es proposen.

Barcelona, 19 d'abril.

dijous, 28 de febrer de 2008

Sí a la diversitat familiar!




És clar que sí!!!!




Dedico el post d'avui a les FAMÍLIES de debò.




Perquè jo estic d'acord en què les famílies han d'estar formades per aquelles persones que ho desitgen.


diumenge, 24 de febrer de 2008

Billy Brown - Mika




Ja fa temps que roda, però m'agrada per la seva simplicitat i, alhora, per la gran quantitat de coses que diu...

Heus ací Billy Brown, de Mika

divendres, 22 de febrer de 2008

Estació de Sant Vicenç

Una andana, trens amunt i avall, una posta de sol i, una espera...


Tres andanes més enllà ha parat un tren que venia de la gran capital, d'entre la multitud, esperàvem que en baixés un noi... i, sí:
Abric marró, ulleres amb la barilla fina, ben plantat... ens hem trobat, ens hem saludat i hem anat cap al Vendrell a fer un beure.

Una tarda molt agradable. Hem parlat de tot i hem estat molt bé.

S'ha de repetir!!!!

Fins la propera!
Una abraçada,
Rosa

divendres, 8 de febrer de 2008

EDUCAR UN INFANT...


... no és fer-li aprendre allò que no sap.

Consisteix en fer-lo ser algú que no existia.

dijous, 7 de febrer de 2008

AUDACITY

Em sembla que us pot agradar el tema del tractament del so digital us passo un material que us pot ser d'utilitat.


AUDACITY


Us hi adjunto un parell de manuals d'instruccions per poder donar els primers passos.


Manual d'instruccions I ----------------------------- Manual d'instruccions II


dimecres, 6 de febrer de 2008

El Bolero d'en Ravel

Una versió del famós bolero interpretat per un quartet de xics, que no d'instruments.

Aconseguit!



Què n'opineu?

dissabte, 2 de febrer de 2008

Taller mecànic "L'ESCOLA"

Acabo de llegir una bona frase al BLOG DE LA PÀGINA MUSICAL:

No pots portar el teu fill a l’escola i esperar que en un termini de 6 anys te l’eduquin completament; no és com qui deixa el cotxe al taller per a reparar-lo.

Però també comparteixo un comentari que va entrar un visitant anònim:

Hi estic totalment d'acord. Però de vegades, emparats en comentaris com aquests potser oblidem les hores que tenim els nostres alumnes a la classe, i que també tenim bona part de responsabilitat en la seva educació.
Sóc mestre, però també sóc pare, i com a pare i com a mestre, penso que sempre tinc l'obligació de revisar i millorar, si s'escau, la meva actitud, envers els meus fills i envers els meus alumnes. Sóc persona, i per tant imperfecta. Ni els pares actuem de manera perfecta, ni els mestres tampoc.

dissabte, 26 de gener de 2008

Mac vs. PC

No em direu que no estem penjats depenent com depenem del senyor PC.





Després de veure això doneu la vostra opinió fent algun comentari que estic molt solet.