dimarts, 28 d’octubre de 2008

L'aneguet lleig us necessita!!

He de muntar un treball per als alumnes de 4t fins a 6è de l'escola i necessito la vostra ajuda.

Diuen que aquest conte és autobiogràfic de l'autor, Hans Christian Andersen.



Que n'opineu vosaltres? Per què la humanitat es creu amb el dret de rebutjar algú perquè és lleig? Qui fa la lletjor? Qui té la potestad de valorar-la?


S'han escrit moltíssimes versions d'aquest conte i us proposo que em digueu quines emocions, quines sensacions us desperta aquest conte.

També us enllaço un trailer d'una pel·lícula d'aquest any que es titula El Patito Feo y yo. Miraré de buscar-la perquè sembla que la crítica és positiva.



Una abraçada,
Rosa
.
.

5 comentaris:

Adolescente18 ha dit...

Uy, yo catalán nanai, pero más o menos he entendido por donde va la cosa. Andersen, es interesante sber que antes que escritor intentó ser cantante y bailarín (es que lo he buscado xd). Si hubiera triunfado en alguno de estos ámbitos puede que nunca hubieramos podido disfrutar de su literatura.

Besitos

Ruth ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ruth ha dit...

¡Bon dia! cuando tenga tiempo disponible, leeré ese cuento, pero no podía pasar por alto, que desgraciadamente en nuestra sociedad, se hace culto a la belleza física, a lo que vemos, siendo tan superficiales que poco ahondamos en mirar el interior de las personas que tenemos a nuestro alrededor, la verdadera belleza mana, fluye, en el interior de cada persona, contra esto no hay belleza física, al menos para mí, creo que esto es algo que difícilmente llegan a entender algunos o algunas, asçi que nuestros alumnos, nuestros niños, nuestros hijos, están creciendo dentro de esta sociedad supercialista.

Un abrazo enorme, y en cuanto disponga de un segundín leo el libro, haber si puedo ayudarte en algo mas, pero muy importante transmitir este contenido a los niños, belleza interior, no belleza exterior.

quan tingui temps disponible, llegiré aquest conte, però no podia passar per alt, que desgraciadament en la nostra societat, es fa culte a la bellesa física, a la qual cosa veiem, sent tan superficials que poc enfonsem en mirar l'interior de les persones que tenim al nostre voltant, la verdadera bellesa gasti, flueix, en l'interior de cada persona, contra això no hi ha bellesa física, almenys per a mi, crec que això és una cosa que difícilment no arriben a entendre alguns o algunes, aixi que els nostres alumnes, els nostres nens, els nostres fills, estan creixent dins d'aquesta societat supercial.

Una abraçada enorme, i quan disposi d'un segon llegeixo el llibre, haver-hi si puc ajudar-te en alguna cosa mes, però molt important transmetre aquest contingut als nens, bellesa interior, no bellesa exterior.

Anònim ha dit...

Hola Rosa, jo el que crec del conte de l'aneguet lleig,i precisament per això no és dels meus preferits, és que l'aneguet té l'autoestima molt baixa.
Un és lleig si s'ho creu que és lleig. A aquest aneguet li fan la vida impossible però ell no és feliç fins que es converteix en un "preciós" cigne.

Rosa ha dit...

Sempre se'n pot treure un profit i relativitzar la bellesa final del cigne.
El cigne és més bonic que un ànec? Qui ho mana això?

Per què no podem "arreglar" el fet que l'ànec se sent bé quan és guapo? No podem fer que se senti bé tal com és? Podem fer-li pujar l'autoestima?

L'últim Cavall Fort (núm. 1110) porta un article molt interessant sobre el tema.

Una abraçada,
Rosa