Una música obstinada, rítmica, d'ara. Heus ací una cançó d'amor!
Resulta que és en català i entenem del tot el que diu.
Vet aquí que habitualment quan sentim aquestes músiques ens les canten en llengües estrangeres i ens perdem de la missa la meitat.
Serveixi aquest vídeo per reivindicar el fet que més val fer l'amor que no la guerra.
Jo el maig del 68 tenia 5 anyets, només, i no vaig viure la moguda d'aleshores però m'agradaria que l'eslògan seguís viu.
Una abraçada,
Rosa
3 comentaris:
Hola!!
Ostres, m'ha fet molta il·lusió que m'hagis escrit al bloc. A partir d'ara ja tinc una nova amiga,ji,ji!!!.
Moltes felicitats pel teu. M'ha agradat molt, ja que l'he trobat molt interessant.
Ah, per cert!! Aquest "Em poses a 100" m'ha agradat, és una cançó que s'enganxa. Al principi, se m'ha fet estrany escoltar aquest tipus de música amb una lletra escrita en català. Gràcies per aquests minuts de sonoritat catalana. Continua buscant aquestes cosetes que són molt xules.
No sé que he fet abans que he suprimit el meu propi comentari. Bé, encara em falta molt per aprendre del món dels blocs, ji,ji.
Un petonàs de gessamí.
hola,
deu ser que fa anys que no xafo una disco o no escolto les sintonies de "moda"... però és el primer cop que la sento i és avui al teu bloc.
Tu sempre al dia, ànim!
Neus
Publica un comentari a l'entrada