Podríem iniciar un fòrum que defineixi educació en comunicació. Què us sembla? Qui comença?
Endavant!!!
4 comentaris:
Anònim
ha dit...
Ostres, ser la primera sempre costa una mica, però mira algú s'ha de tirar a la piscina...així que...som-hi!
Educació en la comunicació: a mi em suggereix una educació bilateral (de doble entrada) és a dir no simplement actuar com a simples receptors de la informació que ens envolta, i amb què tot tipus de mitjans de comunicació ens bombardegen diariament. Sínó actuar com a emissors, analitzant la informació que rebem, passant-la pel sedas, fent-la nostra, entenen-la i sent capaços de generar el nostre propi criteri i opinió...
L'escola potser un bon lloc per ensenyar als alumnes sedasos i coladors d'informació (ara les famílies també s'hi haurien d'implicar)
Ostres!! el video del nano de 9 anys m'ha deixat de pedra. El primer que m'ha vingut al cap és:"com pot ser que a l'època en que vivim encara passin aquestes coses?". Bé, de fet tampoc és tant difícil d'entendre perquè vivim en una societat on estem acostumats a empassar informació sense haver de pensar gaire i on no cal tenir un pensament crític perquè si el tens molta gent et mira de forma estranya o, simplement, no t'entén. També penso, encara que pugui semblar una mica radical, que molts dels polítics que ens governen volen aquest tipus de societat. Volen persones que actuïn sense parlar massa i, sobretot, sense pensar gens perquè això els hi pot portar problemes.
El que penso de l'educació en la comunicació és molt semblant al que pensa la Marta. No només hem de rebre informació i empassar-la. És molt important que l'analitzem, l'entenguem, la fem nostra i.... per què no?, que també siguem capaços de criticar allò que no ens agrada o que no hi estem d'acord i de defensar allò en que creiem.
Penso que l'escola, l'educació en el lleure i, fins i tot, qualsevol situació quotidiana, ens pot servir per formar, ensenyar i educar als nens i a les nenes d'una forma que siguin capaços de pensar per ells mateixos i de tenir un pensament crític, sense tenir por d'expressar el que senten, pensen, creuen o defensen.
Jo crec que la comunicació és implícita en tots els éssers vius. No seríem més que pedres o baranes o, potser poms d'escala si no ens comuniquéssim amb l'entorn. La capacitat humana d'entendre allò que es comunica és enormement important. Tot indiviu té dret a rebre educació en la comunicació i aquesta educació l'ha de rebre de tot l'entorn. L'escola només són 6 horetes al dia en front de les 24 que té el dia (però hem de restar les 10 o 11 hores que ha de dormir per poder processar tota aquesta informació.
Aquest és el motiu pel qual s'ha canviat el concepta TIC pel TAC. Els xiquets reben diàriament un bombardeig d'informació que són incapaços de processar i, per tant, aquesta informació rellisca, no qualla, entre tots hem de fer que tot aquest garbuix de "bits" quedin i facin uns construcció positiva de l'individu en questió: per a mi això és aprendre.
Nosaltres a l'escola, els familiars,la TV, el carrer,... donem informació, procurem donar educació, però, la processa l'infant?
No valdria més canviar la paraula educació en comunicació per aprenentatge en comunicació?
Valorem-ho i procurem que hi hagi el procés complet. Que l'infant aprengui a comunicar-se.
Impactante el primer video con ese niño que no parece tener muy claro lo que ha visto en televisión. Me ha sugerido que la educación en comunicación hacer referencia en gran parte al papel educador que actualmente tambien tiene un medio como la televisión. Los niños, a una temprana edad ya pasan sus buenas horas frente a la caja tonta, muchas veces, y eso me preocupa, no están los padres lo suficientemente al lado para tratar con el niño sobre aquello que ha visto o ha estado viendo, o en un caso similar, cuando se le compra un videojuego y los padres lo dejanjugar libremente sin estar a su lado.
Aunque no lo pareza, mientras un niño, un adolescente, e incluso un adulto, están viendo la televisión, están recibiendo un enorme bombardeo de información, que sin una correcta asimilación puede influir negativamente en su desarrollo, e incluso frenar un constructivo desarrollo.
Pienso tambén que la educación en comunicación puede ser un medio de construir una mente crítica ante la realidad cotidiana que vivimos, no sólo en medios de comunicación, sino en escuelas, universidad, trabajo. En multitud de ocasiones parece que muchos sólo actuan de emisores y nada más, incapaces de reaccionar ante la información que están recibiendo, aun pudiendo ser nociva. Pero esto es un problema cada vez mayor de las sociedades actuales, la falta de pensamiento crítico, una también falta de tiempo de algunos padres para educar mejor a sus hijos, desinterés de la gente por tantas cosas...
Creo que mejor ejemplo que el niño no puede haber, que como dice el spot, futuro analfabeto.
4 comentaris:
Ostres, ser la primera sempre costa una mica, però mira algú s'ha de tirar a la piscina...així que...som-hi!
Educació en la comunicació: a mi em suggereix una educació bilateral (de doble entrada) és a dir no simplement actuar com a simples receptors de la informació que ens envolta, i amb què tot tipus de mitjans de comunicació ens bombardegen diariament. Sínó actuar com a emissors, analitzant la informació que rebem, passant-la pel sedas, fent-la nostra, entenen-la i sent capaços de generar el nostre propi criteri i opinió...
L'escola potser un bon lloc per ensenyar als alumnes sedasos i coladors d'informació (ara les famílies també s'hi haurien d'implicar)
Ostres!! el video del nano de 9 anys m'ha deixat de pedra. El primer que m'ha vingut al cap és:"com pot ser que a l'època en que vivim encara passin aquestes coses?". Bé, de fet tampoc és tant difícil d'entendre perquè vivim en una societat on estem acostumats a empassar informació sense haver de pensar gaire i on no cal tenir un pensament crític perquè si el tens molta gent et mira de forma estranya o, simplement, no t'entén. També penso, encara que pugui semblar una mica radical, que molts dels polítics que ens governen volen aquest tipus de societat. Volen persones que actuïn sense parlar massa i, sobretot, sense pensar gens perquè això els hi pot portar problemes.
El que penso de l'educació en la comunicació és molt semblant al que pensa la Marta. No només hem de rebre informació i empassar-la. És molt important que l'analitzem, l'entenguem, la fem nostra i.... per què no?, que també siguem capaços de criticar allò que no ens agrada o que no hi estem d'acord i de defensar allò en que creiem.
Penso que l'escola, l'educació en el lleure i, fins i tot, qualsevol situació quotidiana, ens pot servir per formar, ensenyar i educar als nens i a les nenes d'una forma que siguin capaços de pensar per ells mateixos i de tenir un pensament crític, sense tenir por d'expressar el que senten, pensen, creuen o defensen.
Jo crec que la comunicació és implícita en tots els éssers vius. No seríem més que pedres o baranes o, potser poms d'escala si no ens comuniquéssim amb l'entorn.
La capacitat humana d'entendre allò que es comunica és enormement important.
Tot indiviu té dret a rebre educació en la comunicació i aquesta educació l'ha de rebre de tot l'entorn.
L'escola només són 6 horetes al dia en front de les 24 que té el dia (però hem de restar les 10 o 11 hores que ha de dormir per poder processar tota aquesta informació.
Aquest és el motiu pel qual s'ha canviat el concepta TIC pel TAC. Els xiquets reben diàriament un bombardeig d'informació que són incapaços de processar i, per tant, aquesta informació rellisca, no qualla, entre tots hem de fer que tot aquest garbuix de "bits" quedin i facin uns construcció positiva de l'individu en questió: per a mi això és aprendre.
Nosaltres a l'escola, els familiars,la TV, el carrer,... donem informació, procurem donar educació, però, la processa l'infant?
No valdria més canviar la paraula educació en comunicació per aprenentatge en comunicació?
Valorem-ho i procurem que hi hagi el procés complet. Que l'infant aprengui a comunicar-se.
Ei, molt bé. Que segueixi el debat!
Impactante el primer video con ese niño que no parece tener muy claro lo que ha visto en televisión. Me ha sugerido que la educación en comunicación hacer referencia en gran parte al papel educador que actualmente tambien tiene un medio como la televisión. Los niños, a una temprana edad ya pasan sus buenas horas frente a la caja tonta, muchas veces, y eso me preocupa, no están los padres lo suficientemente al lado para tratar con el niño sobre aquello que ha visto o ha estado viendo, o en un caso similar, cuando se le compra un videojuego y los padres lo dejanjugar libremente sin estar a su lado.
Aunque no lo pareza, mientras un niño, un adolescente, e incluso un adulto, están viendo la televisión, están recibiendo un enorme bombardeo de información, que sin una correcta asimilación puede influir negativamente en su desarrollo, e incluso frenar un constructivo desarrollo.
Pienso tambén que la educación en comunicación puede ser un medio de construir una mente crítica ante la realidad cotidiana que vivimos, no sólo en medios de comunicación, sino en escuelas, universidad, trabajo. En multitud de ocasiones parece que muchos sólo actuan de emisores y nada más, incapaces de reaccionar ante la información que están recibiendo, aun pudiendo ser nociva. Pero esto es un problema cada vez mayor de las sociedades actuales, la falta de pensamiento crítico, una también falta de tiempo de algunos padres para educar mejor a sus hijos, desinterés de la gente por tantas cosas...
Creo que mejor ejemplo que el niño no puede haber, que como dice el spot, futuro analfabeto.
Publica un comentari a l'entrada