Ens aveníem i teníem inquietuds similars. Muntanya, sortides, professió, dansa, natura, coral... Passaven els anys i vèiem que les trobades s'anaven fent més esporàdiques: Carnaval, Sant Pere, Castanyada i Nadal com a molt i vam valorar que això no podia ser, que ho havíem de conrear perquè sinó perillava la relació.
I va ser així que vam decidir que ens havíem de trobar de manera sistemàtica un cop al mes, i d'això ja deu fer més de cinc anys, que poques cites hem fallat. Les nostres trobades ja tenen nom propi:
SOPAR D'AMIGUES
Som quatre amigues que ens trobem a les nou al Mercadal d'un divendres al mes.
Fins ara ens esperàvem a cal Navàs, sota els porxos, però diràs que en divendres, que treballem molt perquè les quatre som pencaires de mena o que ja hem travessat la mítica franja dels 45, que ja fa dues vegades que ens trobem repenjant el cul a la finestra aparador de Ca les Escombretes.
Un cop hem arribat totes, escoltem la Tuni, que és la que normalment porta les novetats gastronòmiques de la zona centre. Sinó, qualsevol de les altres llança la seva proposta. Entre les quatre decidim i ens dirigim a sopar, generalment a peu.
Normalment demanem quatre plats i ens els repartim. (Hem arribat a fer quatre parts d'un espàrrec tallat al llarg).
Els hem tastat tots, fins i tot hem anat a la Feria de Abril de Bonavista i al Sopar Solidari al Barri Fortuny. Hem anat de delicatessen i de més cutrillo.
Després de sopar ve la tertúlia i sempre surten temes de feina. Ahir vam parlar d'assessoraments de plàstica, d'homofòbia, de cursets a l'estranger i, evidentment, de LOE.
Al sopar el mes de maig sempre els explico de què anirà el festival de final de curs de la nostra escola i més d'una vegada surto del sopar amb noves idees de millora per al muntatge.
Quan decidim plegar, sempre moderadament aviat, ens dirigim cap a diferents punts cardinals, avui l'Aïda al sud-oest, la Tuni i jo al nord i la Josepa al nord-est.
.
2 comentaris:
Hem sembla genial, i a més et dono la raó, les amistats amb el temps sinó les cuides i les mimes, sinó i poses interes i voluntat... i sobretot moltes ganes és van perdent a poc a poc!
Amb els amics i companys de psicopedagogia, que vam acabar fa uns 2 anys, també intentem manternir-ho fent soparets o sortides!
Cada vegada el nombre es més reduit però mentre hi hagi ganes...espero continuar molts anys...
COM VOSALTRES! FELICITATS
Marta
Molt important les relaçions humanes, conservar l´amistat, se constant per no perdre el contacte y dedicar un temps per comentar coses, compartir inquietuts....
Enhorabona i os animo a seguir fomentant i continuant amb la vostra amistat. Quina embeja jo amb el canvi de provincia a penes conservo relaçio amb el meu grup d´amics per aixó us valoro molt mes.
Publica un comentari a l'entrada