He explicat el conte...

Quan han entrat els alumnes de 4t els he demanat que s'asseguessin a terra per escoltar un conte i han acceptat amb alegria. He començat pel títol, les autores i no he fet cap comentari.

Hi havia una vegada... i totes les orelles i ulls estaven amb mi. Quina complicitat! Per dins em preguntava, què passarà al final?

Anava avançant la història i tots els estereotips previstos s'anaven complint. El príncep s'ha de casar, les princeses anaven passant pel palau,... ningú sospitava res.

Anava aturant l'explicació per fer una mica de lectura de la imatge que val molt la pena amb aquest conte.

Donava alguna explicació extra com per exemple:

• està passant als nostres dies, com ho sabem? Hi ha cotxes, avions, telèfon,...

• us agraden aquestes princeses? Jo vull ser aquesta (nena), oh que guapa (nen),...

Finalment arriba el moment clau del conte: el príncep s'enamora desesperadament i a primera vista del germà de la pretendenta i és correspost.

Aquí, en el moment que he mostrat la imatge hi ha hagut comentaris molt diversos:

• Són gais!

• Són homosexuals!

• Encara es casaran els dos nois...

• Uff, que asco!

• Que s'enamora del noi!!!!!!

• Uala, com pot ser això!!!!

• Passa com a Ventdelplà, que l'Esteve i el Xavi es van casar!

• i, que no es fan un petó? (els he ensenyat la imatge adjunta que està a l'última pàgina del conte i, HAN APLAUDIT!!!!)
  

N'hi havia, certament per enregistrar les seves reaccions.

El desenllaç del conte és el típic, però no gens tòpic. Una boda de somni i la canalla amb uns ulls com unes taronges.

En acabar el conte s'ha establert un debat molt interessant en el què han sortit tot de dubtes. Fins i tot hem classificat les paraules en insults i en paraules bones. Els he preguntat si mai han sentit algú que insulta amb aquestes paraules? I han respost que sí. Els grans, a casa, al carrer,...

Algú ha començat a donar testimoni que coneixien o que tenen parents homosexuals.

Podríem dir que, n'hi ha hagut que s'han tapat la boca com estupefactes i d'altres que han dit de seguida que això és normal. Molts han intervingut en el debat, però també val a dir que n'hi ha hagut un bon nombre que no han obert boca. No sé el per què.

Jo els he fet unes preguntes:

• Que porta un cartell la Laura per dir que és esquerrana? No, se li veu quan escriu.

• Hi ha alguna diferència entre ella i un dretà/ana? Si, a futbol els esquerrans es posen a l'altra banda i els contraris no ho saben. A la classe no hi ha cap diferència.

• Sabeu què els feien als esquerrans, abans? Els lligaven la mà esquerra al darrera per acostumar la dreta a treballar, ho sabíeu? Si, m'ho va explicar l'àvia. -Hala, no ho sabia.

• Trobeu bé que es fes això a un esquerrà? No, no.

• Heu insultat mai la Laura perquè és esquerrana? No, mai.

• Que porta un cartell l'Àlex on diu que és ros? No, els cabells es veuen.

• Has tingut algun problema per ser ros, Àlex? No, mai

• Us sembla que ha de portar un cartell un gai o una lesbiana? No, no,...és clar que no

• Ens cal saber si una persona ho és? No, perquè pot fer el que vulgui.

• Creieu que els gais i lesbianes se'ls ha d'insultar amb les paraulotes que hem dit abans? No

• Com se sent una persona que se la insulta? Trist, sol, apartat, que no juga amb els amics,...

Els he demanat que, cada vegada que sentin que algú insulta algú altre, sigui pel que sigui, que pensin en el conte que els he explicat avui.

Jo diria, per la reacció dels xiquets i xiquetes davant d'aquesta temàtica, tenen molts menys prejudicis que els grans. Ja us explicaré què passa a sisè quan l'expliqui. No cal dir que la resposta de molts era l'esperada, no sé que ho fa.

Han marxat amb un somriure d'orella a orella. Ha sigut una sessió, jo diria que genial!

DESCÁRGATE EL PDF EN CASTELLANO

3 de juny de 2008