dilluns, 23 de juny del 2008

La nit de Sant Joan




La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!

Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

(Del musical La nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom i Jaume Cisa)

7 comentaris:

Ruth ha dit...

Gracies Rosa, no importa la distançie cuan miro el teu blog, es com si encara estigues a la meva terra. Perdona les faltes de ortografia tans anys fora s´olviden moltes coses. Un petó molt gran. Ruth.

Javy ha dit...

Querida Rosa,... nadie quiere a un sapo pelúo... eso sería ser uno con el Universo.
Petons, Javy
PD: Feliz solsticio de verano (Sant Joan), tengo amig@s en el hemmisferio sur y allí es el solsticio de invierno... qué te cuento que tú no sepas

David Holguín ha dit...

Que bien os lo pasaís en la noche de san Juan. Aquí en mi ciudad no es costumbre, pero no descarto cuando acabe la carrera viajar a Catalunya a celebrarlo con vosotros (ahora estoy de exámenes).

Un abrazote!
David Santos
www.13rosas.blogspot.com

barrufeta ha dit...

Ostres, que bonica aquesta cançó!! No l'havia escoltat mai. És que en Cisa és en Cisa. Ja veig que a tu, de tant en tant, també et surt la vena kumba, ji,ji,ji
Gràcies per aquesta cançó tant maca!!!
Una abraçada!!

Anònim ha dit...

Rosa, molt bé la cançó del Sisa, jo no la puc sentir sense esborronar-me, a veure si un any t'empesques alguna història pel final de curs on hi pugui sortir "La nit de Sant Joan", és genial!
Bones vacances!
Neus

Salvador Sáinz ha dit...

Me acuerdo mucho de Jaume Sisa con quién compartí el rodaje de una película rodada en pleno agosto del 1993 en el Teatre Artesá de Gracia en Barcelona.
Se llamaba "Don Jaume el conquistador" basada en una obra teatral de Serafí Pitarra o Frederick Soler. Una película que molestó a los bienpensantes de nuestra autonomía, entonces en manos pujolistas, pero que tiene toda su gracia.
Jaume hacía de cura, pero de esos de espadas de fuego e inquisitoriales, indignado por una representación teatral un tanto subersiva y en la que yo era un actor de la misma.
Representaba el célebre monólogo de Hamlet en plan paródico. Joan Borrás hacia de Don Jaume/Hamlet y yo era el espectro del padre/Pere el Catholic. Me pusieron un largo monólogo repleto de ripios y trabalenguas (a causa de una dislexia hablo fatal y mucha gente no me entiende pero eso no me ha impedido rodar una docena larga de películas aquí y allá, en Barcelona y en Madrid.
Hace poco un amigo de Madrid me pasó una copia. Vino a la presentación de mi penúltimo libro en Castellón y me comentó que tenía una copia de la cinta.
Al verla recordé viejos tiempos y entre los buenos ratos estaban mis conversaciones con Jaume que es un buen tipo.
Muy bueno tu blog.

Anònim ha dit...

GENIAL EL CANTAUTOR GALACTIC.
SALUTACIONS HE PSICOSALVADOR AQUESTA VEGADA LA ESQUELA DE POOL NASSY ES CORRECTA.
AVIAT ENS VEUREM
ATENTAMENT GREGORIO MURCIA