No cal explicar, el debat intens que ha provocat la proposta de la nova assignatura d’educació per a la ciutadania, tant a primària com a secundària.
Els mitjans de comunicació han anat curulls d’opinions diverses sobre el tema i, sobretot, hi hem trobat l’oposició d’una part important de la jerarquia eclesiàstica i del partit de la dreta espanyola i catalana (que ha dit que l’aboliria si arribava al poder), amb una radicalització ortodoxa en contra de l’assignatura.
Per a moltes persones, ha estat un debat incomprensible, per utilitzar algun adjectiu suau (en podríem dir patètic o pervers, però no volem arribar tan lluny), ja que s’ha centrat, principalment, en si els seus continguts controlaven les ments juvenils o no i en si l’Estat ho podia fer o si això és responsabilitat de la família.
La lectura i l’anàlisi del contingut de l’assignatura ens mostra tot el que avui dia és important desenvolupar a les escoles i als instituts per evitar el que fa tant de temps que demanen tots els educadors i les educadores: educar per a la democràcia, per a la solidaritat, per a la paritat, per al medi ambient, etc., no caure en un postmodernisme docent on tot es vàlid i relatiu.
Tornant al contingut de l’assignatura, hi trobem aspectes tan importants per treballar amb els infants i els adolescents com són el reconeixement a la dignitat de totes les persones; el respecte pels altres; el diàleg; la tolerància; la solidaritat; la cultura de la pau; la diversitat; el rebuig al racisme, a la xenofòbia; el laïcisme (d’acord amb la Constitució, per descomptat)..., i molts aspectes més que pretenen educar per aconseguir un món millor basat en la democràcia entre les persones i per a les persones.
És cert que parla dels homosexuals no com a «desviació», sinó com una normalitat social, i un es pregunta: «Per què hi ha gent que s’hi oposa? És potser per això darrer?».
Fa pocs anys, hi havia una assignatura que es deia Formación del Espíritu Nacional que era, en molts casos, «ensenyada» per adeptes al règim franquista, si no declaradament falangistes o feixistes. I aquesta assignatura sí que tenia la clara intenció de controlar les ments juvenils i dirigir-les cap a una manera no democràtica de veure el món. Si repassem les hemeroteques, ens adonem que ningú no hi deia res, a l’inrevés, les persones que avui es queixen perquè consideren que la nova assignatura és un gran dimoni, hi donaven suport, almenys mitjançant el silenci o la complicitat.
L’assignatura és implantada, com a mínim, en quinze països europeus. I no es tracta únicament d’una formació necessària, sinó també d’una manera d’adaptar-se als nous temps i a la necessitat de tractar temes que sí que es tocaven a les escoles i als instituts, però l’ensenyament dels quals ara serà més explícit. De fet, seguint el criteri d’eliminar assignatures que poden influir en la vida del jovent, podríem excloure, dels centres docents, la filosofia, la història i moltes més, la qual cosa porta el tema a l’absurd.
Benvinguda sigui l’educació per a la ciutadania. La mateixa assignatura ha d’ensenyar a estar en contra dels enemics de la llibertat, dels que miren únicament pels seus beneficis. Ara toca als professors i a les professores posar-la en el seu lloc en el currículum i aconseguir que no esdevingui una «Maria», sinó una font democràtica d’educació per al futur, que serveixi per ensenyar a construir un món més humà i millor.
Francesc Mentor
en castellano:
Espai per l'Opinió número 10, setembre 2007
Grao.com
Aquesta opinió la comparteixo plenament i em quedo especialment amb l'últim paràgraf. És l'hora. Unifiquem criteris i posem-nos a treballar per la causa.
4 comentaris:
Pues yo también suscribo dicha opinión. No deja de ser curioso como algunos sectores se olvidan tan facilmente, ya sea inconscientemente o adrede, de su pasado. En el caso de la derecha y la jerarquía eclesiástica, ya pueen decir misa, nunca mejor dicho, que hace no demasiados años ellos sí qe trataron de adoctrinar a todo un país en el ámbito educativo. Hipocresía viene como anillo al dedo en esta situación.
Otra cuestión alrededor de esta asignatura es su rechazo, y es que cualquier formación que tenga como objetivo el formar a ciudadanos con criterio, pensantes y formados en buenos valores son un peligro para ciertos sectores, y ante todo la formación en hermosos valores en los que ellos no creen.
La oposición a esta asignatura simplemente muestra qué clase de sociedad quiere que perdure cierta parte de la sociedad, que rechaza tan nobles valores y el debate, pues su modelo se pondría en cuestión, y claro, eso no hace gracia.
Con todo, es muy triste que los partidismos e intereses estén boicoteando o suavizando la enseñanza y contenidos de la asignatura, en la Comunidad Valenciana tenemos que la Generalitat va a dar esta asignatura en inglés, y además aprobable con un trabajo sobre el que los padres pueden elegir tema, por lo que en nuestra comunidad esta asignatura como si no existiera. También es criticable el papel de las editoriales que se encargan de los manuales, con una libertad a la hora de tratar ciertos temas, que lleva por ejemplo a no tratarse la realidad transexual y la transfobia en muchos manuales, entre otros ejemplos.
En fin, espero que con los años las absurdas polémicas y boicots se superen y esta asignatura tenga la oportunidad de cumplir con el buen fin que persigue.
Un abrazo.
Gràcies pel teu comentari Mikel,
Sempre tan eloqüent i encertat.
Llàstima que a la teva comunitat el tema es tracti com una "Maria", que és el que demana que no es faci l'autor de l'article.
Nosaltres a la nostra escola recuperarem la comissió de valors humans per tal de vetllar per la consecució dels objectius marcats.
El problema dels llibres de text sobre la matèria és que, o són massa teòrics, plens de continguts sense cap ni peus i amb poc interès per als alumnes, o, per l'altra banda, són materials cursis i carrinclons d'editorials més o menys relacionades amb congregacions eclesiàstiques on mostren els valors típics i tòpics de companyerisme, solidaritat, i que toquen peus de terra, amb només un model de família per respectar, amb poc tracte de la tolerància i ni molt menys anomenar l'homosexualitat, bi i trans amb normalitat.
Amb aquesta comissió procurarem posar-nos en contacte amb col·lectius com el vostre, que tinguin materials elaborats o que estiguin en vies d'elaboració, treballarem amb immigrants i amb la realitat de cada dia, buscarem contes, idees i, sobretot tractarem de fromar persones.
El post meu del 8 de febrer aporta una frase genial de John Ruskin que diu que
EDUCAR UN INFANT no és fer-li aprendre allò que no sap.
Consisteix en fer-lo ser algú que no existia.
Quina veritat!!
Per cert, a la foto els meus fills.
XD
UNa abraçada,
Rosa
Perdó perquè em falta un NO
...i que NO toquen peus de terra, amb només un model de família per respectar, ...
No me habléis de la formación del Espiritu Nacional. Bueno como siempre me daban buena nota porque enseguida sé de qué pie cojea la gente y no me costaba nada escribir lo que ellos querían leer.
Pero a veces tengo la impresión de que retrocedemos en el túnel del tiempo y regresamos a aquellos años que tan mal sabor de boca me dejaron y que no hay forma de olvidar.
Publica un comentari a l'entrada